Xavier Aliaga

Qui és Xavier Aliaga

El meu nom no és Irina (2013), una novel·la juvenil de Xavier Aliaga, n’havia tingut deu edicions quan la biografia de l’AELC es va escriure, i l’havia portat durant una dècada a trobar-se amb lectors adolescents arreu del País Valencià. Va guanyar el Samaruc dels bibliotecaris valencians i el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, un guardó que també ha rebut amb Vides desafinades (2011) i amb Les quatre vides de l’oncle Antoine. Aquesta última li va valer, a més, el premi Pin i Soler de Tarragona del 2017, i Vides desafinades, el Joanot Martorell de Gandia.

La primera novel·la, Si no ho dic, rebente (2005), va guanyar el premi Vila de Lloseta i la va publicar Moll, i Els neons de Sodoma (2009) va obtenir l’Andròmina dels Premis Octubre del 2008. Dos metres quadrats de sang jove (2014) és una novel·la negra. Les més recents que recull l’AELC van quedar finalistes de premis: Ja estem morts, amor (2021), del Llibreter i del Finestres, i Això no és un western (2024), del València Negra.

Xàtiva és la ciutat on es va criar, des del 1978, tot i que havia nascut el 10 d’abril de 1970 a Madrid, perquè el pare hi treballava com a ferroviari. Es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de València. El periodisme ha estat el seu ofici: va dirigir el setmanari Noticia-7 de Xàtiva, va ser corresponsal d’El País, entre el 2007 i el 2013 va col·laborar al suplement Quadern del mateix diari i ha estat el responsable de cultura d’El Temps. Entre el 1997 i el 2007 va portar la comunicació parlamentària d’Esquerra Unida, Entesa i Compromís, i també ha fet de guionista, per exemple al programa d’humor Autoindefinits. El 2021 va entrar al Consell Valencià de Cultura.