Meritxell Cucurella-Jorba

Qui és Meritxell Cucurella-Jorba

La volumetria del neguit va donar a Meritxell Cucurella-Jorba el premi Màrius Torres de poesia el 2020. Abans, Intemperància roig encès havia guanyat el Premi Pollença de Poesia el 2008, i el 2016 la seva versió catalana de Clínica de l’abandó, d’Alda Merini, havia obtingut el Jordi Domènech de traducció de poesia. Segons el pòrtic de l’AELC, fet amb documentació de l’autora, va escriure poesia, teatre i contes per a infants. La biografia en situa els llibres a dues editorials: a Emboscall, de l’editor Jesús Aumatell, va debutar el 2003 amb Nòmada de tu. Un quadern, i l’any següent hi va treure nuar, prologat per Xavier Antich; amb Fèlix i Alfred Arola, que havia conegut el 2000, va publicar, entre altres, Pare nostre que esteu en el cel (2003), desamar (2005), El peixet Federico (2015) i Mentida (2020), i al seu voltant va participar en el naixement de la revista teatral Hamlet. Amb Arola van sortir també les seves traduccions de Palladini (2006) i de Sinisterra (2008), i entre els autors que va traduir la biografia esmenta Merini, Ginzburg i D’Arzo.

L’escenari va ser l’altre camp de la seva obra. Sarajevo, on el 2001 va representar Barcelona a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i el Mediterrani, encapçala la llista de recitals internacionals del pòrtic, que arriba fins a l’Istanbul Poetry and Literature Festival del 2019. Hi va anar, segons la biografia, amb els poemes de Punxa’m, el seu primer espectacle «parapoètic», estrenat el 1999, que el 2000 havien guanyat el premi Creació Jove de l’Ajuntament de Barcelona. Aquell any va idear l’(H)original, un espai dedicat sobretot a la poesia, segons la mateixa font, que va obrir en un local que havia quedat buit al carrer de Ferlandina, al Raval. Els festivals que va organitzar després van ser PARNÀS (2008-2011), sessions de poesia i música improvisada en homenatge a poetes; Per(versos), dedicat a J. V. Foix, que el 2005 va inaugurar la sala de màquines de la Nau Ivanow, i Delicadeses. Art de tros (2008-2016), que la Federació d’Ateneus de Catalunya va distingir el 2011 amb el seu Primer Premi a la Creativitat en Arts Escèniques. Dels seus espectacles, (les) Brossa (2019), creat amb Joana Gomila i Celeste Alías, parteix de Joan Brossa, de la persona i de l’obra, i AMOR. Arrels, branques i fulles (2016) el va fer amb Meritxell Gené i Heura Gaya.

Havia nascut a Pierola el 1973. Es va formar en teatre a l’Estudi General de Dramatúrgia de la Sala Beckett, on el pòrtic esmenta José Sanchis Sinisterra entre els seus mestres, al Col·legi del Teatre i a Prima del Teatro, a San Miniato, alhora que estudiava filologia catalana a la UB (1992-1996); després va fer a la UAB el màster d’escriptura per a cinema i televisió (1997-1998), que incloïa una estada de pràctiques a Nàpols, a la RAI. Segons la biografia, durant anys la seva feina va ser la de lingüista. El pòrtic recull traduccions de la seva obra a cinc llengües, entre les quals l’ucraïnès i el turc.