Teresa Colom

Qui és Teresa Colom

Quan va publicar Consciència (2019), Teresa Colom ja tenia, segons la crítica Anna Carreras, «cinc poemaris i un llibre de relats», i Carreras la va presentar com la seva primera novel·la en un article que reprodueix lletrA, el portal de literatura catalana de la UOC. La llegia com «un cataclisme circular»: la història arrenca el 2090, amb la humanitat reorganitzada després d’una catàstrofe ecològica, i gira entorn de les «vides de continuació», un negoci que permet sobreviure a la mort com a consciència dins d’un sistema informàtic. El llibre de relats era La senyoreta Keaton i altres bèsties (2015). El crític J. Àngel Cano, en un altre text recollit a lletrA, hi veia el seu primer llibre de narrativa: cinc contes de temàtica fantàstica protagonitzats per «cinc nens amb algun tret que els fa diferents», amb la influència de Mercè Rodoreda i de Pere Calders. Un d’aquests contes, «El fill de l’enterramorts», va sortir parcialment en anglès a The Guardian. El 2025 Comanegra li va publicar Tot va passar alhora.

Els poemaris són, per a Cano, «el gruix de la seua obra literària». El Diccionari de la Literatura Catalana, que la defineix com a poeta, en registra Com mesos de juny (2001), La temperatura d’uns llavis (2002) i Elegies del final conegut (2005), i Cano hi afegeix On tot és vidre (2009) i La meva mare es preguntava per la mort (2012). El 2000 havia guanyat a Andorra el premi de poesia de la biblioteca pública del Govern d’Andorra, amb No va ser l’aigua, i el Diccionari també li compta un accèssit al Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra. Era llicenciada en ciències econòmiques i empresarials.