Teresa Roig

Qui és Teresa Roig

Teresa Roig va guanyar el premi Roc Boronat amb El primer dia de les nostres vides, que Proa va publicar l’octubre del 2010 i que el palmarès de l’ONCE, l’entitat que convoca el premi, registra aquell any en la categoria de novel·la. L’editorial la va presentar com «una història d’amor gens convencional» sobre les segones oportunitats: un dilluns, en Daniel, un comptable de cinquanta anys que és pare de família, segueix una noia que ha vist a l’andana del metro, i tots dos passen el dia junts pels carrers. El gener del 2011, El Temps li va dedicar una entrevista amb un titular que en resumia la idea, «Persones de vivències oposades poden compartir el sentiment de desesperació». L’autora hi explicava que havia volgut pensar en «què passa quan t’atures, o t’aturen les situacions», i que és aquesta desesperació compartida el que uneix dues persones tan diferents durant vint-i-quatre hores; la història, deia, la conta en Daniel.

La nota d’autora de Grup 62 i El Temps coincideixen a fer-la néixer a Igualada el 1975 i a atribuir-li dues novel·les prèvies, L’herència de Horst i Pa amb xocolata. Grup 62 les situa a Alisis, el 2007 i el 2008, les qualifica d’històriques i diu que la primera va guanyar el premi Setè Cel a la millor obra narrativa de l’any. Segons la mateixa nota, ja de jove escrivia en publicacions i guanyava premis amb contes, i va treballar en el sector audiovisual abans de dedicar-se a l’escriptura. Els dossiers de premsa del grup en recullen tres novel·les més, a Columna: El blog de Lola Pons (2011), la primera comèdia que escrivia segons la nota, sobre una noia del Raval que, en fer trenta-tres anys, es reinventa com a Lola, el seu àlter ego virtual; L’arquitecte de somnis (2013), que relliga sis vides amb la de Gaudí i la construcció de la Pedrera; i La merceria (2015), la història d’una família i del seu negoci, amb tres generacions de dones al capdavant, des de la Barcelona del principi del segle XX.