Jordi Julià

Qui és Jordi Julià

L’estranya terra, que Pagès va publicar el 2022, havia guanyat el premi Benet Ribas de poesia dels Premis Recull de Blanes del 2021, segons el registre de la Biblioteca de Catalunya. Abans, Bromera li havia editat Les raons de Will, premi València Alfons el Magnànim de poesia del 2018, i el 2017 El Gall Editor li va publicar Marques de mans. La llista de poesia que dona l’Enciclopèdia Catalana comença el 1998 amb Els grills que no he matat, que l’any abans havia guanyat el Màrius Torres, i hi abunden els reculls premiats. Gent forastera (2013) va obtenir el Ciutat de Palma Joan Alcover; Planisferi lunar (2007), el premi Mallorca de poesia; Principi de plaer (2007), el Vicent Andrés Estellés del 2006; Sota la llum de Mart (2006), el Miquel Martí i Pol-UAB, i Hiverns suaus (2005), la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona. Abans, Murs de contenció (2004) s’havia endut el Ciutat de Tarragona-Ramon Comas Maduell del 2003. L’Enciclopèdia hi compta també Tornar el dilluns (2001), Mirades (2004), Els déus de fang (2007) i Post-its (2016), i, del 2003, Els derrotats: antologia de poetes morts.

En l’assaig, Julià va dedicar dos llibres a Gabriel Ferrater: La crítica de Gabriel Ferrater (2004) i L’art imaginatiu. Les idees estètiques de Gabriel Ferrater (2007), que havia guanyat el premi IEC-Josep Carner el 2004. Els cants de l’èxode. Figuració poètica de l’exili republicà de 1939 (2016) va rebre el premi Internacional Memorial Walter Benjamin del 2015, i Poesia i identitat (2016), el premi València d’assaig de la Institució Alfons el Magnànim. Segons l’Enciclopèdia, que el presenta com a professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en teoria de la literatura i literatura comparada, abans ja havia obtingut el Rovira i Virgili del 2003 amb El poeta sense qualitats (2004), el Josep Vallverdú del 2001 amb Un segle de lectura (2002) i el premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa del 1998 amb Al marge dels versos: estudis sobre la forma i la percepció poètiques (1999). També va publicar Modernitat del món fungible (2006), Poètica de l’exili (2011) i L’autor sense ombra (2017), i amb Dolors Poch, Escribir con dos voces: bilingüísmo, contacto idiomático y autotraducción en literaturas ibéricas (2020). El 2011 el Centre d’Estudis de Granollers li va concedir la borsa d’estudis Memorial Joan Camps per a un projecte de recerca sobre la prosa de Màrius Torres que va fer amb el crític Pere Ballart, Des d’un mirador del Vallès. Va néixer a Sant Celoni el 1972.