De què va El malefici de la reina d'Hongria
El 6 de setembre de 1798 en Macià, el tercer dels fills de can Oliver, embarca «en el xabec de nom Afortunat» i enfila rumb a la ciutat de Fiume, que, precisa el text de presentació reproduït a la pàgina d'obra de l'AELC, «en aquell moment pertanyia al regne d'Hongria». Hi va «per anar a cercar els germans desapareguts». El gran, en Joanet, hereu i promès de la Margalida Ponsa «des que tenia un any i mig», «havia desaparegut feia anys després d'embarcar-se per fer el cors»; el segon, en Martí, «s'havia embarcat en el Benavenurat i ja no se'n va saber res més». De tantes desgràcies seguides, diu el mateix text, «semblava que can Oliver hagués estat un lloc d'infortuni». El viatge travessa una Mediterrània que és, en aquelles acaballes del segle XVIII, «l'espai on lluiten les grans potències per la supremacia en el món».
A qui li agradarà
Per a qui vulgui aventura marinera del segle XVIII amb un motiu concret: un germà que surt a buscar-ne dos que no han tornat. Interessarà a qui li agradi que el rerefons històric —una Mediterrània disputada entre potències— pesi tant com la peripècia. No cal cap coneixement previ del període per seguir-la.
Qui l'ha escrit
Novel·lista, dramaturga, assagista i política barcelonina que va fer del feminisme un eix de la seva obra i de la seva vida pública. Un lloc entre els morts li va valer el Sant Jordi; va escriure i dirigir teatre, també de cabaret, i entre el 1983 i el 1987 va ser regidora de Cultura de Barcelona.
