De què va Lo color més blau
Lo color més blau acaba en un retrobament: el de dues amigues que no s'havien vist des que la guerra les va separar i que es tornen a trobar «durant el maig del 68». Entremig hi ha trenta anys de cartes, i el llibre és exactament això. El text de presentació reproduït a la pàgina d'obra de l'AELC ho resumeix dient que l'obra «reuneix les cartes que s'envien durant tres dècades dues amigues i companyes». La font no diu res del contingut de les cartes ni de què fa cadascuna de les dues durant aquests trenta anys.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la epistolar de llarg recorregut: trenta anys d'una amistat, coneguts només pel que les dues s'escriuen. Interessarà a qui li atregui que tot arribi per carta, sense escena ni diàleg directe, i a qui li agradi haver de deduir el que passa entre una carta i la següent. No cal cap coneixement previ del context històric per entrar-hi.
Qui l'ha escrit
Novel·lista, dramaturga, assagista i política barcelonina que va fer del feminisme un eix de la seva obra i de la seva vida pública. Un lloc entre els morts li va valer el Sant Jordi; va escriure i dirigir teatre, també de cabaret, i entre el 1983 i el 1987 va ser regidora de Cultura de Barcelona.
Totes les edicions en català
| Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|
| 2018 | 9788490347300 | Amazon · Casa del Llibre |
