Maria Aurèlia Capmany

Qui era Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany va néixer a Barcelona el 3 d’agost de 1918, en una família d’estudiosos del folklore: el pare era Aureli Capmany i l’avi, Sebastià Farnés. Va estudiar a l’Institut-Escola i va fer Filosofia i Lletres a la universitat. Per guanyar-se la vida va treballar tallant vidre i fent classes, i als anys quaranta va participar en la vida cultural clandestina i es va acostar al grup de la revista Ariel. El 1951 va dirigir un institut de Badalona, i el curs 1952-53 va estudiar a la Sorbona amb una beca de l’Institut Francès.

La novel·la va ser el gènere central de la seva obra. El 1947 ja va quedar finalista del Joanot Martorell amb Necessitem morir, i poc després el va guanyar amb El cel no és transparent. Als inicis, segons l’AELC, hi va pesar molt Salvador Espriu: ella mateixa admetia que L’altra ciutat (1955) l’havia escrita pensant a agradar-li. L’any següent, Betúlia ja va ser una ruptura amb aquella novel·la. Van seguir El gust de la pols (1962), la història d’un personatge a través de la seva família, i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968, on les idees revolucionàries franceses arriben a un català culte i jove dels anys previs al romanticisme. Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima, Lo color més blau i La rialla del mirall (1989), la darrera, completen la seva obra novel·lística, a la qual cal sumar contes i El malefici de la reina d’Hongria, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil.

De la narrativa a l’assaig, molts dels seus llibres porten la marca del feminisme que també defensava en públic: La dona a Catalunya (1966), El feminisme a Catalunya (1973), Antifèmina (1978) o la historieta Dona, doneta, donota, feta amb Avel·lí Artís-Gener. Va escriure també sobre Espriu i sobre Carles Riba, sobre la Nova Cançó i sobre la societat catalana del franquisme, i va deixar memòries com Pedra de toc o Mala memòria; el dietari dels anys 1937-39 es va publicar pòstumament el 2018 amb el títol Batecs de vida.

Al costat de la novel·la hi ha el teatre. Hi va entrar com a autora per encàrrec de Jordi Sarsanedas, que volia una obra seva destinada a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona: en va sortir Tu i l’hipòcrita, que es va estrenar el 1959; després es va implicar a fons en el projecte de Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Amb Xavier Romeu va escriure Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, que es va representar moltes vegades d’amagat, i amb Jaume Vidal Alcover, la seva parella des de finals dels seixanta, va fer teatre de cabaret crític per a la Cova del Drac. Va presidir el PEN Club Català entre el 1979 i el 1983, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1982 i va ser regidora de Cultura de Barcelona del 1983 al 1987 i, fins a la mort, responsable de publicacions de l’Ajuntament. Va morir el 2 d’octubre de 1991 a la seva ciutat.