De què va Elisa
Una carta estranya, que parla d'una tal Elisa, desferma en en Jaume un viatge per la memòria on es barregen passat, present i futur. Hi reapareix la seva lluita contra la injustícia i la marginació dels immigrants, que la sinopsi editorial recollida per l'AELC diu que li neix de dins i no de fora, i una Barcelona que es desdobla en moltes, de la burgesa a la dels «murcianos». Sobre l'Elisa, la sinopsi només avisa que no és una dona normal.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui teatre sobre la memòria i la immigració a Barcelona.
Qui l'ha escrit
Manuel Molins (Alfara del Patriarca, 1946), dramaturg i director, va fundar el 1969 el Grup 49, amb el qual va ser al moviment de Teatre Independent dels anys setanta. Ha publicat una trentena d'obres, de Dansa del vetlatori (1978) a Poder i santedat (2017), premi Pere Capellà, i ha guanyat dues vegades el premi Octubre de teatre i dues el Ciutat de València.
Premis i adaptacions al cinema, el teatre o la televisió
- Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2004 (teatre)
