Actualitzat el
Les dones del Marroc vistes per una periodista gironina el 1935, una noia que es posa unes ulleres liles, tres dones que potser en són una de sola, una escaladora que irromp en un refugi, Marilyn Monroe i Hedy Lamarr en una trobada secreta: deu llibres en català sobre com han viscut, i com s'han pensat, les dones. Hi ha novel·la, assaig, teatre, articles i un llibre de viatges.
Segons l'AELC, Anna Murià va començar a escriure fent periodisme, als anys vint i trenta, i M. Àngels Cabré n'ha triat articles d'aquella època i els ha ordenat per temes. Hi apareixen les esperances que s'hi posaven en els drets de les dones i el debat «entre distintes concepcions del feminisme»; tanca el volum un apèndix de memòries dedicat a les dones que la van acompanyar.
La paternitat, la violència que s'exerceix sobre el cos de les dones i la possibilitat de redimir-se són al centre d'aquesta tragèdia en vers que Sagarra va escriure el 1930. Passa a la Solsona del 1793, on un hereu, Eudald de Bellpuig, i la pubilla dels Miracle han de casar-se sense haver-ho triat, per necessitat de diners i de prestigi.
Llegit avui, aquest reportatge deixa veure com pesaven els tòpics orientalistes en la mirada europea, però el que Aurora Bertrana hi va observar amb més atenció, en el viatge del 1935, va ser la situació de les dones del Marroc. Durant la República havia presidit el Lyceum Club de Catalunya i s'havia presentat a les eleccions per Esquerra Republicana.
El text de presentació que reprodueix l'AELC separa la Carola Milà de les protagonistes de l'obra anterior de Maria Aurèlia Capmany: arriba al llibre «pràcticament sense passat», i el que hi pesa és «la seva condició de dona», en lloc de la nissaga. Va sortir el 1969, entre La dona a Catalunya (1966) i El feminisme a Catalunya (1973).
El text de presentació que recull l'AELC dubta que siguin tres: «aquestes tres dones són segurament la mateixa». Totes parteixen d'un fracàs davant l'home, sigui com a pare, com a cervell o com a ideal romàntic, i acaben entenent que el món l'han de mirar sense filtres aliens. Montserrat Roig la va publicar el 1980, després d'El temps de les cireres, dins la sèrie sobre la petita burgesia de l'Eixample que explica des de les dones.
Maria-Mercè Marçal, que al PEN va impulsar un comitè d'escriptores, hi pensa el femení com a «matèria exclosa» al llarg de dotze anys de proses, del 1985 al 1997: s'hi ocupa de narradores i de poetes, amb judicis a contracorrent, tant de la tradició com de la postmodernitat. L'AELC hi veu «una biografia intel·lectual i creativa» de l'autora; l'edició i el pròleg són de Mercè Ibarz.
Les xifres també hi surten: al món, entre els pobres i els analfabets, les dones són majoria. La Carlota, la protagonista de la col·lecció juvenil de Gemma Lienas, hi arriba a partir del joc que li proposa l'àvia, posar-se unes «ulleres liles», que li fan veure injust el que donava per normal, del pes del físic d'una noia a qui ha de fer el primer pas en l'amor. La sinopsi que recull l'AELC el presenta com una guia per pensar la situació de les dones, més que com una novel·la.
L'obra de Manuel Molins es va endur el 2009 el premi Octubre de teatre. La història d'una família hi passa per sis dones que parlen i es responen, i Francesc Foguet, al pròleg que cita la sinopsi recollida per l'AELC, remarca que hi apareixen «sense embuts ni tabús» la pobresa, la violència contra el cos femení i la discriminació que pateixen a la feina i pel fet de ser dones.
El text de l'editorial que recull l'AELC diu que la novel·la planteja «dos debats importants: el de la passió i el del feminisme», i els situa en un escenari d'alta muntanya on, entre els personatges, n'hi ha d'alpinistes reals. Al centre hi ha la Irena Besikova, guia i escaladora, que entra en un refugi amb els cabells glaçats i gairebé sense coneixement; el guarda se n'enamora sense saber qui és, i quan ella decideix quedar-se a treballar a la zona tot es comença a desfermar.
Carles Batlle imagina una trobada secreta, el 1962, entre Marilyn Monroe i Hedy Lamarr, que l'AELC recorda també com a enginyera, inventora d'un sistema precursor del wifi. L'obra, premi Roda, toca segons l'associació el cos que decau i la joventut que s'escapa, però també una fama fràgil i fabricada i el tracte abusiu i discriminatori que rebien aleshores les dones, i sobretot les actrius.