Fra Junoy o l'agonia dels sons

Argument

Cabré construeix la novel·la en set parts, narrades en tercera persona, i encapçala cada capítol amb fragments del Llibre de costums de l’orde. La història va i ve entre el present i el passat, i entre dos llocs: Feixes, la seu del bisbat, i la Ràpita, un convent de clausura on, al primer quart del segle XX, manen el silenci i l’ortodòxia més estricta.

El conflicte el desencadenen dues novícies de la Ràpita, sor Clara i sor Rosalia. La regla les condemna a la solitud, i elles s’hi defensen l’una amb l’altra: el Diccionari de la literatura catalana (DLC) parla de «complicitats i tendreses», i l’AELC, d’una relació íntima que les normes prohibeixen. Les dues són castigades amb duresa, i cadascuna hi respon a la seva manera. La Rosalia accepta la penitència, tan severa que la mata. La Clara troba injust el càstig, i se’n surt: deixa la vida religiosa.

Al capdavant del convent hi ha l’abadessa, la mare Dorotea, que per al DLC és un «símbol del dogmatisme». Quan ella s’assabenta de tot, i de l’absolució que el confessor ha donat a les noies, s’obre un procés contra ell, amb una finalitat que el DLC explicita: que «no quedi en entredit la moralitat del monestir», ni ningú no en discuteixi les regles.

El confessor és fra Junoy, i és qui paga per haver-les entès. Abans de ser a la Ràpita tocava l’orgue al monestir de Sant Aniol; la música l’havia enfrontat amb la jerarquia, i el càstig va ser treure-li l’instrument i destinar-lo a les monges. Segons l’AELC, allà només li queda una música interior, «privada i clandestina». La Clara, que fa l’efecte d’un personatge secundari però que per al DLC és clau, li confia els dubtes i les pors que comparteix amb la Rosalia, i ell les absol. Convençut que les normes del convent ofeguen, les defensa en públic contra el poder que encarna l’abadessa. El judici acaba en condemna, segons el DLC, i en desterrament, segons l’AELC.

Temes

• Tolerància i intransigència. Per a l’AELC és el centre del llibre: la comprensió de fra Junoy davant de l’abadessa, que segueix la norma al peu de la lletra, i dues maneres de viure la religió que no es poden conciliar.
• El poder de la institució. El DLC hi llegeix la lluita d’un frare contra el poder eclesiàstic, un poder bastit sobre «la inflexibilitat i la intolerància» i que en fa la seva víctima.
• La música com a vida espiritual. Per a fra Junoy, diu l’AELC, la música és la font de la riquesa espiritual, i les normes que l’en separen xoquen amb el que creu, tant en moral com en estètica.
• La consciència i la regla. L’AELC hi veu en debat el criteri d’una persona davant de les normes de la comunitat on viu.

Per treballar-la a classe

• L’AELC la recomana a partir dels 16 anys, pels temes, pels personatges i per l’estructura.
• Fer un judici simulat: un grup defensa fra Junoy i l’altre l’acusa en nom de l’ortodòxia del monestir.
• Traslladar el conflicte fora del convent: buscar situacions de la vida quotidiana on es pugui reproduir el cas del frare.
• Redactar, després de llegir, un decàleg de les normes que hauria de tenir un monestir, i conèixer els compositors que fra Junoy esmenta al llarg del llibre.