
Jo confesso
La seva novel·la més ambiciosa: al voltant d'un violí de Cremona, el relat s'estira fins a cobrir set segles d'història europea. Premi de la Crítica i premi Crexells.
Un dels novel·listes catalans més llegits i traduïts del nostre temps. Obres com Senyoria, Les veus del Pamano i Jo confesso combinen ambició estructural, una escriptura molt treballada i una reflexió constant sobre el mal i la memòria. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

La seva novel·la més ambiciosa: al voltant d'un violí de Cremona, el relat s'estira fins a cobrir set segles d'història europea. Premi de la Crítica i premi Crexells.

Uns papers amagats obliguen a rellegir el que un poble del Pallars explicava sobre la seva pròpia postguerra. Premi de la Crítica Catalana de narrativa.

Jaume Cabré va néixer a Barcelona el 1947 i es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de Barcelona el 1972. Es va guanyar la vida fent classe en instituts de Vila-real, de Terrassa i de Barcelona, i durant molts anys va anar escrivint en paral·lel a la feina docent.
Va començar publicant narrativa breu: Faules de mal desar (1974) i, poc després, Toquen a morts. Entre finals dels setanta i els vuitanta arriben Carn d’olla, El mirall i l’ombra, Fra Junoy o l’agonia dels sons i La teranyina, amb què va guanyar el premi Sant Jordi el 1983 i va passar a primera línia. D’aquells anys és també Galceran, l’heroi de la guerra negra (1977), la primera de les novel·les que va adreçar a lectors joves.
Senyoria (1991) el porta a la Barcelona de 1799 i L’ombra de l’eunuc (1996), en canvi, a un present ben reconeixible. Les veus del Pamano (2004), premi de la Crítica Catalana de narrativa, encara la memòria de la postguerra en un poble del Pirineu. I el 2011 Jo confesso —premi de la Crítica i premi Crexells— va trobar lectors arreu d’Europa i el va situar entre els autors catalans més traduïts.
Fora de la novel·la, ha publicat l’assaig El sentit de la ficció (1999), una mirada al seu propi taller d’escriptura, el llibre de relats Viatge d’hivern (2000) i l’obra de teatre Pluja seca (2001). Des de mitjan anys vuitanta també ha escrit per a la televisió.
Les seves novel·les són de construcció complicada, amb veus i èpoques que es van trenant, i tornen una vegada i una altra al poder, la culpa i el mal. Ha rebut, entre altres reconeixements, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2010), la Creu de Sant Jordi (2014) i el Premi Nacional de Cultura (2019).
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.