Senyoria

Argument

A la Barcelona del 1799, la de Carles IV, Rafel Massó és sa senyoria: el regent civil de l’Audiència, un dels homes que tenen més poder a la ciutat. També té un passat que no pot sortir a la llum. El Diccionari de la literatura catalana (DLC) no explica què hi va passar, només que és «una història tèrbola» i que Massó està disposat a tapar-la «al preu que sigui». La novel·la ensenya quin és aquest preu, i qui el paga.

Qui el paga és l’Andreu Perramon, un poeta jove. A Barcelona hi ha un assassinat sense resoldre, i és d’aquí que neix la seva tragèdia; l’AELC el presenta acusat injustament d’assassinat. El pare, el mestre Perramon, intenta que l’absolguin i fracassa: té al davant una estructura massa gran per a ell. Segons l’AELC, sobre l’Andreu hi cau «tot el pes de la justícia»; el DLC parla de «la mort absurda d’un innocent», i diu que aquest error de la justícia és el peatge que Massó accepta per guardar el secret.

Fora de la ciutat, a Mura, hi ha un segon fil, i és un crim vell. El que hi passa primer és una mort natural, la de la Remei; però, estirant d’aquí, surt a la llum un assassinat que la justícia no havia vist. Segons el DLC, rere tot plegat hi ha sa senyoria, i la clau de la trama és l’origen d’aquesta història de Mura, dos anys enrere.

Cabré no ho explica en ordre. De l’11 de novembre al 20 de desembre de 1799, el lector és a Barcelona (onze capítols). Llavors fa un salt a Mura (tres capítols), on els fets havien començat uns dies abans i s’havien acabat precisament el dia que arrencava l’acció de la ciutat, i és aquí on els dos fils s’uneixen. Els sis capítols finals tornen a Barcelona fins a l’1 de gener de 1800: allà es desfà el nus i el DLC hi situa «la tragèdia final».

L’AELC resumeix la trajectòria de Massó amb una fórmula, de «la prepotència inicial a la humiliació final», i diu que tot el que fa és per no caure. Cap de les dues fonts no detalla en què consisteix aquesta humiliació. Qui en treu profit és un tercer, el conspirador Jerónimo Cascal de los Rosales: la sort el deixa en una posició privilegiada i ell l’aprofita fins a aconseguir-ho tot, diu l’AELC, «sense dubtes ni remordiments».

Temes

• El poder i la justícia. L’AELC recull les paraules de Cabré: el llibre és «una reflexió sobre la relació entre l’home i el poder, sobre la justícia i la idea del pecat lligada a la del càstig».
• L’abús del poder. El DLC avisa que no s’ha de llegir com una novel·la històrica estricta: és una reflexió sobre «l’ús i l’abús del poder», i la Barcelona de final del segle XVIII n’és el marc.
• Dos mons. Per al DLC, s’hi enfronten la vella aristocràcia borbònica, un conjunt «arnat i decadent», i el primer romanticisme que encarnen dos joves, l’Andreu Perramon i en Nando Sors, devots de Beethoven, de Goethe i de Novalis.
• Una ciutat corrompuda. L’AELC hi veu recreada la Barcelona de Carles IV, corrupta en la política i en la societat, i una història explicada amb humor i ironia.
• El destí. Segons l’AELC, l’Andreu és una víctima que no pot escapar a la seva sort, i Massó, que decideix sobre la vida i la mort dels altres, és «incapaç de decidir el seu propi destí».

Per treballar-la a classe

• L’AELC la recomana per a lectors de 16 a 18 anys.
• Personatges inventats i documentats: Massó, l’Andreu i Cascal són creació de Cabré, mentre que d’altres, com Fèlix Amat, parteixen de persones documentades de l’època. L’AELC proposa buscar-ne informació i fer-ne un mural.
• La ciutat: el llibre porta un mapa de la Barcelona del 1800. L’AELC suggereix identificar-ne les zones i els carrers principals i situar sobre un plànol d’avui l’espai que tancaven les muralles.
• Escriure un diàleg entre l’Andreu i Massó, dues maneres oposades d’entendre la vida.
• Els títols dels tres llibres remeten a Orió, a les Plèiades i a Plutó: l’AELC proposa relacionar cada títol amb el contingut dels capítols.