Frena, Càndida, frena!
De què va Frena, Càndida, frena!
Just en començar el curs, la Càndida es descobreix amb quinze anys acabats de fer i amb ganes d'estrenar-los tots de cop: vol claus de casa, roba triada per ella mateixa i llibertat per sortir de marxa. El text de presentació de l'editorial que reprodueix la pàgina de l'AELC la presenta d'entrada com algú que «és molta Càndida», i el relat li dona la raó: puja «amb entusiasme a la moto dels quinze anys» i, pel camí, entre el seu geni i el seu físic —que ella mateixa no s'estalvia de comentar—, s'ensopega amb l'amor, s'hi entusiasma i acaba estimbant-se. Res d'això, però, l'atura: com diu el mateix text, «no té cap intenció de frenar». Frena, Càndida, frena! és, doncs, el retrat d'una noia que viu la seva primera temptativa d'independència a tota velocitat, sense fre ni per als entrebancs ni per als seus propis defectes.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la juvenil sobre els primers passos cap a la independència, explicada amb humor i des del punt de vista d'una noia que ho vol viure tot de cop en començar els quinze anys. Interessarà a qui li agradi un personatge que no s'amaga els seus propis defectes ni es deixa aturar per les topades —amb l'amor inclòs— que li surten al pas. No cal cap lectura prèvia: la novel·la és autoconclusiva i es llegeix des de la primera pàgina sense necessitat de conèixer altres obres de l'autora.
Qui l'ha escrit
Escriptora i guionista barcelonina, autora d'una obra molt extensa per a infants i joves. Va debutar el 1986 amb Ostres tu, quin cacau!, ha estat traduïda amb la trilogia fantàstica La guerra de les bruixes i ha tractat temes durs com l'abús sexual infantil a Paraules emmetzinades, el llibre que més premis li ha donat.
