L'home de la guitarra
De què va L'home de la guitarra
El que Manuel de Pedrolo destaca de L'home de la guitarra és com s'acaba. Quan l'Àngel «és obligat a allunyar-se del poble», escriu, «instantàniament, tothom cau en el seu antic humor queixós i ombrívol»: «Quelcom de bell que havia torbat un moment el cor dels homes, empenyent-los a una confraternització minuts abans insospitada, és destruït amb la mateixa gratuïtat amb què fou construït». En treu una conclusió seca: «Triomf del mal, doncs. Mal contra el qual el bé ni s'atreveix a presentar combat […]». El que produïa aquell efecte era l'Àngel, «amb la seva inseparable guitarra que polsa interminablement sobre una única nota», que per a Pedrolo és «més que un home, un símbol»; l'alenada que en surt travessa, «com un corrent elèctric, la vida dels homes». No tothom, però: hi ha don Matias, «el qual és immune a aquell efluvi que fa vibrar tots els seus convilatans a l'uníson». Pedrolo en va escriure a «L'Espinàs a passos comptats», dins Cita de narradors (Barcelona: Selecta, 1958), que reprodueix la pàgina d'obra de l'AELC.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la construïda al voltant d'un sol símbol —un home i la seva guitarra— que canvia l'ànim de tot un poble i el torna a deixar com era. Interessarà a qui li atregui la lectura que en va fer Manuel de Pedrolo el 1958, fixada en el personatge que hi resulta immune, don Matias, i en la conclusió que en treu: que davant d'això el bé ni tan sols hi planta cara. No cal cap coneixement previ de Josep Maria Espinàs per llegir-la.
Qui l'ha escrit
Dues carreres en una. Als anys cinquanta i seixanta va ser novel·lista del realisme, i l'Enciclopèdia Catalana té Combat de nit per la més celebrada de les seves novel·les; després va passar dècades recorrent territoris a peu i explicant-los. Va ser un dels fundadors d'Els Setze Jutges, va escriure la lletra del Cant del Barça i va tenir columna diària a l'Avui més de vint anys.
