Tot quan veus és el mar
De què va Tot quan veus és el mar
Tot arrenca amb un parell de sabates que se li acosten i que, a partir d'aquell dia, la segueixen a tot arreu: "unes sabates misterioses", en diu l'única frase que hi dedica l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Qui se les troba és la Berta, i el moment en què li passa no és qualsevol: està recordant el pare, que se'n va anar una matinada i no ha tornat mai més. De la Berta, la font només afegeix com la veuen des de fora —les companyes diuen que té "el cap ple de grills i de bubotes"— i una hipòtesi que deixa a mig fer: "Potser és que la realitat no li agrada...". On la duen les sabates, i què hi passa a partir d'aquí, la pàgina no ho diu.
A qui li agradarà
La pàgina de l'AELC d'aquest títol són tres frases: no hi ha edat de lectura recomanada, ni editorial, ni any, ni tema, ni desenllaç, i aquesta fitxa no ho inventa. Amb el que hi ha, el llibre s'ofereix a qui li agradin les protagonistes que els altres troben rares i els objectes que apareixen sense explicació i no se'n van. Per a qualsevol altra cosa —to, extensió, públic— caldrà una segona font.
Qui l'ha escrit
Narrador, assagista i pedagog d'Algaida, mestre d'escola abans que professor d'antropologia de l'educació. Ha escrit novel·la, memòries i literatura infantil i juvenil, i ha guanyat premis com el Josep Pla, el Sant Joan, el Carlemany, el Ramon Llull i el de la Crítica Serra d'Or.
