Infantil i juvenil en català
Els llibres catalans per a infants i joves han fet sovint més que acompanyar l'escola: segons l'Enciclopèdia Catalana, han hagut de «suplir el que l'escola no feia». Aquí en trobareu el recorregut, d'En Patufet (1904) a la represa dels anys seixanta i al Consell Català del Llibre per a Infants (1982), i els llibres del catàleg que la font no adreça a una edat concreta.
Que aquí el llibre infantil hagi hagut de cobrir buits de l’escola, l’Enciclopèdia Catalana ho diu comparant el cas català amb el dels països «de desenvolupament politicocultural normal». lletrA, per la seva banda, recorda dues condicions del segle XX: el règim franquista va prohibir de publicar en català, i l’escola no va tenir el català com a llengua normal fins a la democràcia.
En Patufet, que va començar a sortir el 1904, és per a l’Enciclopèdia la primera revista infantil en català. Llibres per a nens n’hi havia des de la Renaixença —l’article en dona dos dels anys 1865 i 1866, i deixa a part la Doctrina pueril de Llull, que tracta com una obra pedagògica—, i van ser el Modernisme i el Noucentisme els que, segons la mateixa font, van contribuir a canviar la situació. Al costat de les editorials, la Mancomunitat i, sobretot, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana van fer llibres per a les escoles, i lletrA hi suma la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat i una col·lecció de lectures escolars. La mateixa font hi assenyala un primer cop el 1923: la feina de la Mancomunitat no va sobreviure a la dictadura de Primo de Rivera, i lletrA cita projectes editorials que van desaparèixer llavors. Per a l’Enciclopèdia, la línia es trenca el 1939.
La represa arriba als anys seixanta. Tant lletrA com l’Enciclopèdia hi posen la revista Cavall Fort, l’editorial La Galera i el premi Folch i Torres, i cadascuna hi suma alguna cosa: lletrA, el premi Joaquim Ruyra; l’Enciclopèdia, la renovació de L’Infantil, que després es va dir Tretzevents. Les Primeres Jornades Catalanes del Llibre per a Infants es van fer a Barcelona el 1981, un any en què, segons l’Enciclopèdia, uns 1.200 títols de la producció editorial catalana anaven adreçats a infants.
L’any següent, tal com ho explica l’entitat en la seva pròpia història, bibliotecaris, llibreters, editors, il·lustradors i escriptors van fundar el Consell Català del Llibre per a Infants. D’entrada el presidia l’editor Carles-Jordi Guardiola, i Joaquim Carbó era al primer equip. Aquell 1982 el Consell va ser una de les dues seccions amb què va començar l’Organización Española del Libro Infantil y Juvenil, que es va incorporar a l’IBBY, una organització internacional. És la mateixa entitat que avui es presenta com a IBBYcat.
Al catàleg, els llibres amb l’edat de lectura precisada van a literatura infantil (fins als dotze anys) o a literatura juvenil (a partir dels dotze). Aquí hi ha la resta: els que la font adreça a infants i joves sense concretar-ne l’edat.
