Un racó de paraigua
De què va Un racó de paraigua
Un racó de paraigua aplega contes com el d'un detectiu que, en un bar, hi descobreix "dos vells" enfrascats en una xerrada estranya sobre còctels, el d'"un home que té un infart al carrer i demana que el portin a una casa on no el coneixen", el d'"una tertúlia que mai no s'interromp, ni de dia ni de nit" o el d'"un metge que seu en un banc públic i comença un inexplicable procés d'aïllament del món", diu la contraportada reproduïda per l'AELC. Totes les narracions comparteixen, explica el mateix Espinàs, que en canviar de lloc els personatges també es transformen; per això Joaquim Molas, al pròleg, hi veu possibles metàfores "de les relacions del jo amb els altres".
A qui li agradarà
Per a qui vulgui un recull de contes amb finals sorprenents, protagonitzats per personatges que canvien de lloc i, en fer-ho, es transformen ells mateixos: un detectiu, un home que pateix un infart o un metge que s'aïlla del món.
Qui l'ha escrit
Dues carreres en una. Als anys cinquanta i seixanta va ser novel·lista del realisme, i l'Enciclopèdia Catalana té Combat de nit per la més celebrada de les seves novel·les; després va passar dècades recorrent territoris a peu i explicant-los. Va ser un dels fundadors d'Els Setze Jutges, va escriure la lletra del Cant del Barça i va tenir columna diària a l'Avui més de vint anys.
