Agustí Vilar

Qui és Agustí Vilar

Amb Grans abans d’hora, Agustí Vilar va guanyar el 2015 el premi Roc Boronat de l’ONCE, i la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) remarca que era el primer cec a qui es concedia. Amsterdam, que va publicar la novel·la, la presenta com una «novel·la de creixement» que segueix les aventures d’en Llufes Picaflor i dels seus companys de colla per Sant Feliu, en «uns anys de diades franquistes». Abans, Vilar havia publicat poesia: Com s’estima un poble (1980), que havia guanyat el 1979 el premi Martí i Dot de poesia, Octubre endins (1993), Mirades sense fulles (1996) i Sargantana-carícies (2003). La GEC afegeix que el 1975 havia contribuït a impulsar aquest premi, i que en va formar part del jurat.

La Medalla de la Ciutat de Sant Feliu (2014) i el premi Joan Coromines de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (2019) li van arribar, segons la GEC, per la seva activitat social i en defensa de la llengua. A l’inici dels anys noranta, Vilar es va quedar cec i sord. L’enciclopèdia diu que la discapacitat el va acostar a l’ONCE, a l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) i a altres entitats, en les activitats de les quals va participar, i que no el va apartar de la vida cultural i veïnal de Sant Feliu. El 2007 va anar a les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals de la ciutat. Hi havia nascut el 1955, i després d’estudiar filologia catalana hi va ser professor de català; la GEC diu que hi va tenir «un paper cabdal en la formació de docents de la llengua».