Joan Barril

Qui era Joan Barril

L’any 2010 Joan Barril va guanyar el premi Sant Joan amb Les terres promeses, i dotze anys abans, el Ramon Llull amb Parada obligatòria (1998). Un submarí a les estovalles (1988) havia obtingut el premi Pere Quart de sàtira, i el 1991 Pere F. Iquino en va fer una pel·lícula. Amb Tots els ports es diuen Helena (1998) va guanyar el Ramon Muntaner i el Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, i amb Certes mentides (2002), el 23 d’abril. Entre els seus assaigs hi ha Condició de pare (1997), Sobre els plaers (2009) o Sobre l’amor (2007), i entre els reculls de contes, 2001 contes corrents (2009), 100 contes morals (2008) i Ja ens trucarem i altres contes del diumenge (2003). També va escriure els textos de reportatges fotogràfics, com el de Barcelona, la conquesta de l’espai: arquitectura (1980-1992) (1992), amb imatges de Francesc Català-Roca.

L’Enciclopèdia Catalana considera molt destacada la seva feina a la televisió i, sobretot, a la ràdio. A COM Ràdio va conduir R-pública del 2001 al 2005, un programa que li va valer el tercer premi Ciutat de Barcelona, i a Catalunya Ràdio, del 2005 a l’octubre del 2014, va dirigir i conduir El Cafè de la República, que la mateixa font presenta com una versió modificada del programa anterior. Els altres dos Ciutat de Barcelona havien premiat Àlbum de cromos (1987), un recull d’articles, i abans la sèrie Crònica sentimental de Catalunya (1984). A la premsa, va dirigir el setmanari El Món entre el 1983 i el 1985, va ser cap d’opinió del Diari de Barcelona i, des del 1996, columnista habitual d’El Periódico; també va escriure a El País i a La Vanguardia. A la televisió va presentar Qwerty a Barcelona Televisió, i al Canal 33 va dirigir i presentar L’illa del tresor.

Va néixer a Barcelona el 20 de gener de 1952, va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona i va morir a la mateixa ciutat el 13 de desembre de 2014.