David Caño

Qui és David Caño

Amb Un cos preciós per destruir, David Caño va guanyar el premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona del 2019, entre vuitanta-vuit obres, segons VilaWeb, que en va donar la notícia l’abril d’aquell any. Al diari, el poeta va explicar que el llibre «situa el cos al centre» i que hi havia «molts temes que ja s’apuntaven a Nictàlgia» (2017), fins al punt de veure’l com «un tancament d’època». També hi va parlar de la forma, el vers lliure, i de la seva manera de treballar: «Sempre escric els llibres per ser escrits, no per ser recitats». Proa, que el va publicar el novembre del 2019, hi veu un compendi de motius de la seva trajectòria, des de Barcelona i «la barreja de naïf i de perversitat» fins a ciutats lligades a la lluita col·lectiva, com Beirut o Portbou, i referents com Pasolini o Janis Joplin.

Grup 62 i VilaWeb coincideixen en la biografia. Nascut a Olot el 1980 i establert a Barcelona des del 1998, és autor dels poemaris Barcelona (2007), He vist el futur en 4D (2009), PostMortem. I del no-res, TOT (2012), Res és ara ni això (2013) i Nictàlgia, i de dos llibres a quatre mans, Teresa la mòmia (2013), amb Lluís Calvo, i De Penitents a Desemparats (2014), amb Ricard Mirabete. Totes dues fonts el situen al grup Ovidi4, amb Borja Penalba, Mireia Vives i David Fernàndez. VilaWeb hi afegia que havia fet centenars de recitals, als Països Catalans i en ciutats europees, i que havia escrit com a periodista en capçaleres com Benzina, la Directa o Núvol.