Núria Cadenes

Qui és Núria Cadenes

Qui salva una vida va donar a Núria Cadenes el Premi Proa 2025. La biografia de l’AELC explica que s’hi «reconstrueix una xarxa d’evasió real a la Cerdanya» en temps de la Segona Guerra Mundial. El mateix any va sortir un recull de contes, Les coses més bèsties d’aquest llibre, no me les he inventades, i dos anys abans, una novel·la històrica, Tiberi Cèsar (2023). Guillem (2020) se centra en l’assassinat de Guillem Agulló, que la biografia de l’AELC data el 1993, i l’Enciclopèdia en diu «crònica novel·lada»; la seva pàgina a l’AELC hi associa el premi Lletra d’Or del 2021. Al gènere negre, l’Enciclopèdia hi adscriu Tota la veritat (2016), premi Crims de Tinta, i Secundaris (2018), que passa a la Barcelona posterior als Jocs Olímpics. El banquer (2013) parteix de la figura de Joan March. Abans havia publicat els contes d’AZ (2009), la guia Vine al sud! (2008) i una biografia d’Ovidi Montllor, L’Ovidi (2002).

Els seus dos primers llibres, Cartes de la presó (1990) i Memòries de presó (1994), són sobre el captiveri. Segons la biografia de l’AELC, el primer aplega cartes que havia enviat a casa, i el segon narra els quatre primers anys a la presó. L’Enciclopèdia explica que en va sortir absolta per falta de proves, després d’un procés judicial llarg i d’una campanya de solidaritat que la font qualifica d’«intensa». L’havien detinguda el 1988 amb la llei antiterrorista, per un atemptat frustrat de Terra Lliure contra una caserna de l’exèrcit en el qual l’acusaven d’haver pres part.

L’Enciclopèdia la presenta com a escriptora, política i activista, i diu que, independentista des de molt jove, va ser entre els qui van fundar el grup Maulets. El 2010 va ser candidata de Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament de Catalunya, i el 2013 el partit la va elegir presidenta. Nascuda a Barcelona el 1970, el 1999 se’n va anar a viure a València, on va treballar de redactora a El Temps. La biografia de l’AELC recull que, juntament amb Eva Gisbert, sòcia seva, es va implicar a revitalitzar la llibreria Tres i Quatre, que des de llavors porta el nom de Fan Set, i el seu pòrtic de l’AELC, fet amb documentació de l’autora, la situa entre el 2013 i el 2021 com a vocal de l’associació al País Valencià.