Marc Pastor

Qui és Marc Pastor

Marc Pastor va debutar el 2007 amb Montecristo, una novel·la d’aventures de guerra en què Himmler té al davant un grup de republicans espanyols escapats de Mauthausen. L’any següent va publicar La mala dona (2008), que recrea la figura d’Enriqueta Martí, coneguda com a «Vampir del carrer de Ponent». Amb aquesta novel·la va obtenir el premi Crims de Tinta, i segons l’Enciclopèdia Catalana es va traduir a una dotzena de llengües. En un article de Xavier Theros a El País (2012), recollit a lletrA, Pastor resumia el personatge amb una comparació: «El Xino era el Whitechapel de Barcelona, i l’Enriqueta el nostre Jack l’Esbudellador».

La crítica que recull lletrA es va fixar sobretot en la tercera novel·la, L’any de la plaga (2010). Per a Vicenç Pagès Jordà (El Punt/Avui, 2010), amb aquest llibre Pastor passava de la novel·la negra al «thriller apocalíptic», i el tret més original del llibre era la manera de descriure a base de referències de la televisió, el cinema i la música. Pere Antoni Pons (Diari de Balears, 2011) hi veia «una versió pop» de La invasió dels ultracossos, la novel·la de Jack Finney: a Barcelona, un assistent social, Víctor Negro, comença a observar fets estranys quan alguns dels avis que atén se suïciden. Pons també explicava que al final del llibre hi havia un índex de les pel·lícules, les cançons i els llibres que l’havien inspirat.

Entre les novel·les posteriors, l’Enciclopèdia li registra Bioko (2013) i Els àngels em miren (2019). A Riu de safirs (2024), Edicions 62 situa l’acció el 1998 a Ilakaka, un poble de Madagascar que la descoberta d’un jaciment de safirs ha fet créixer fins a convertir-lo en ciutat, i hi fa coincidir el tinent de la gendarmeria Tahiri i l’Esmeralda, una estrangera que pot preveure les morts. Pastor va néixer a Barcelona el 12 d’octubre de 1977, es va graduar en criminologia i, segons l’article de Pons del 2011, formava part de la policia científica dels Mossos d’Esquadra.