Max Besora

Qui és Max Besora

Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Males Herbes, 2017) va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana, segons LaBreu i Ara Llibres, i l’Institut Ramon Llull també compta aquest guardó entre els de Max Besora. Males Herbes presenta Orpí, nascut a Piera el 1593 i mort a la Nova Barcelona el 1645, com «un dels personatges més desconeguts de la nostra història», i la novel·la, com una odissea que el porta a Barcelona, a Sevilla i a Amèrica. L’editorial hi remarca el diàleg amb la tradició satírica, del Quixot a Els viatges de Gulliver i Gargantua i Pantagruel, l’aparició de figures com Cervantes o Serrallonga i l’ús dels fets històrics «com a matèria bruta» per fer un fresc de la Catalunya del segle XVII.

Males Herbes li ha publicat tres novel·les més, i en totes tres en remarca l’humor. La tècnica meravellosa (2014), que el subtítol anomena «una novel·la de campus», és una paròdia del món acadèmic i de l’autoajuda: la Rosetta Stone, una alumna aplicada, deixa la carrera per la Universitat Infinitista, una secta d’un guru misteriós, després de llegir el llibre que dona títol a la novel·la, i el seu exnòvio, el J.R., s’embarca en una aventura «absolutament idiota» per recuperar-la. La musa fingida (2020) comença com un recull de contes i es va fent novel·la coral, fins que la protagonista, Mandy Jane, s’encara amb l’autor. A La veu del seu amo (2022), el narrador és un gos abandonat que busca amo i que acaba descobrint la revolta; l’editorial hi veu una manera de capgirar la tradició de les faules d’Isop i de les novel·les d’animals de Jack London. Vulcano (LaBreu, 2011), anterior a totes tres, segueix un home que contempla com és evacuat un poble a la falda d’un volcà, i LaBreu en va publicar una edició il·lustrada per Nino Cabero Morán als deu anys de la primera. Segons LaBreu i Ara Llibres, que el fan néixer a Barcelona el 1980, el seu poemari L’espectre electromagnètic (Pagès, 2008) va guanyar el premi Benet Ribas, que l’Institut Ramon Llull també li atribueix; LaBreu hi afegeix Trapologia (Ara Llibres, 2018), un llibre entre l’assaig i la ficció escrit amb Borja Bagunyà.