
Canto jo i la muntanya balla
El llibre que li ha donat més premis i més traduccions: una novel·la feta de moltes veus, humanes i no, en unes valls de muntanya.
Una de les veus més celebrades de la literatura catalana actual. Poeta, novel·lista i artista visual, autora de Canto jo i la muntanya balla, premi de Literatura de la Unió Europea i traduïda a una vintena de llengües.

El llibre que li ha donat més premis i més traduccions: una novel·la feta de moltes veus, humanes i no, en unes valls de muntanya.

Les dones d'una mateixa casa de les Guilleries, segles de memòria acumulada i un fons de llegenda. Premi Finestres i Lletra d'Or.

Irene Solà va néixer el 1990 a Malla, a Osona. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, va passar un curs a Reykjavík amb una beca Erasmus i més tard va fer un màster en literatura, cinema i cultura visual a la Universitat de Sussex. L’escriptura li conviu amb una obra plàstica pròpia —vídeo, instal·lació, mural—, que ha mostrat al CCCB i en altres espais de Catalunya i de Londres.
El primer llibre que va publicar, el 2012, va ser un poemari: Bèstia, amb què havia guanyat el premi Amadeu Oller. De la poesia va passar a la novel·la amb Els dics, premi Documenta.
El reconeixement internacional va arribar amb Canto jo i la muntanya balla (2019), premi Llibres Anagrama i premi de Literatura de la Unió Europea, traduïda a una vintena de llengües i adaptada al teatre. Amb Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023) va guanyar el premi Finestres i la Lletra d’Or.
Els seus llibres se situen gairebé sempre en un entorn rural i donen molt de pes a la natura i al paisatge. Sol explicar les històries a trossos i des de moltes boques alhora, en comptes de confiar-les a un únic narrador seguit.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts a partir del 1970.