Emili Bayo

Qui és Emili Bayo

La primera novel·la d’Emili Bayo, Traïdors i covards (1987), passa a la Lleida de la postguerra, i la Gran Enciclopèdia Catalana la llegeix en la línia del Bildungsroman. Amb L’edat de les paraules va guanyar el premi Ciutat de Palma de novel·la del 2003, i el llibre es va publicar el 2004; abans havien sortit La resta del món (2000) i Projecte de felicitat (2002). Una part de la seva obra posterior l’Enciclopèdia la classifica com a novel·la negra. Hi ha Puta pasta, que es va publicar el 2015 i aquell any mateix va obtenir el premi Crims de Tinta; Més que ràbia, editada per Llibres del Delicte el 2018, i Pasta fàcil, que va sortir a La Magrana el 2024. Al mateix grup hi pertanyen Tan tuyo como tu muerte (2017) i El mañana sin mí (2019), que el 2019 va rebre el premi València Alfons el Magnànim de narrativa en castellà. Fora d’aquest registre, La Magrana li va publicar Després de la tempesta el 2023.

Per a lectors joves, la GEC li registra les narracions Premonicions (2013) i Prop de les bombes, que va editar Cruïlla el 2019 i que aquell any va guanyar el premi Gran Angular. La narrativa breu inclou els contes d’Ampolles mig buides (2000) i de Contes de terror (2017) i les narracions de Tot el que et vull dir (2014). Bayo va fer també obra d’estudiós: l’Enciclopèdia li atribueix l’antologia Narradors de ponent (1939-1987), preparada amb Xavier Macià el 1987, una Guia de lectura de Jesús Moncada escrita amb Mercè Biosca (1992) i La poesía española en sus antologías (1939-1980) (1994). Va estudiar filologia a Lleida, on, segons el pòrtic de l’AELC (fet amb documentació de l’autor), va participar en grups literaris i en revistes. El mateix pòrtic explica que va passar un any a Barcelona redactant la tesi de llicenciatura, que després va tenir una beca d’investigació a la Universitat de Lleida, llavors acabada de fundar, i que el 1990 es va doctorar amb una tesi dedicada a la poesia espanyola del franquisme. A partir d’aleshores va fer de professor de secundària. Durant dos anys va ser codirector de la informació literària del Segre, i a diaris i revistes hi va escriure de literatura, però també d’esports i d’opinió.