Jesús Moncada

Qui era Jesús Moncada

Jesús Moncada va néixer a Mequinensa, al Baix Cinca, l’1 de desembre de 1941. El poble d’aleshores vivia de les mines i del riu —hi havia molt de trànsit fluvial per l’Ebre— i va acabar sota el pantà de Riba-roja. Aquella desaparició és el motiu de fons de tot el que va escriure després.

Va estudiar a Saragossa, on va fer magisteri, i va donar classe uns quants anys al seu poble. Va marxar a Barcelona per dedicar-se a escriure i a pintar, i hi va entrar al departament de producció de l’editorial Montaner i Simón; el company de feina era Pere Calders, que va acabar fent-li de mestre literari.

Es va donar a conèixer amb el recull Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria el 1971 i publicat el 1973; la reedició ampliada del 1981 duia un pròleg de Calders. Van venir després els contes d’El cafè de la granota (1985) i, el 1988, la primera novel·la, Camí de sirga, que va guanyar el premi Joan Crexells i el de la Crítica Serra d’Or, entre altres, i va ser finalista del Nacional de Literatura.

El que fa Moncada no és costumisme. Documenta la Mequinensa antiga fins a l’últim detall i alhora la converteix en un lloc mític, i ho explica amb una sornegueria que no li impedeix mirar-se els personatges amb afecte. La crítica ha arribat a comparar Camí de sirga amb Cent anys de solitud.

Encara va publicar La galeria de les estàtues, Estremida memòria (1997), premi Joan Crexells i de la Crítica Serra d’Or, i el recull de narracions Calaveres atònites (1999). Els seus llibres s’han traduït a diverses llengües, i ell mateix va traduir al català del francès, el castellà i l’anglès. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el premi Jaume Fuster pel conjunt de la seva trajectòria. Va morir a Barcelona el 2005.