Núria Esponellà

Qui és Núria Esponellà

Ànima de tramuntana va donar a Núria Esponellà el premi Prudenci Bertrana el 2020, vuit anys després que Una dona d’aigua hi quedés finalista. La primera novel·la que li compta l’AELC és Gran Cafè (1998). Van seguir Un moment a la vida (1999) i El mateix vell amor, premi Ciutat de Badalona el 2000. Algunes han sortit de viatges: segons la biografia de l’associació, els seus viatges repetits al nord d’Àfrica i a Cuba són a l’origen de La travessia, premi Columna del 2005, i una estada a l’Índia va donar Sunitha (2003), un llibre sobre l’apadrinament i la Fundació Vicenç Ferrer que la biografia anomena «crònica novel·lada». El 2009 va guanyar el Néstor Luján de novel·la històrica amb Rere els murs, i el 2016 va publicar La filla de la neu. També va fer, el 2002, la versió novel·lada de la sèrie de televisió Temps de silenci.

Abans de la novel·la hi havia hagut la poesia, per on l’AELC fa començar la seva trajectòria literària. El premi Ciutat d’Olot del 1986 va ser per a Engrunes del somni; després va guanyar el Mercè Bayona amb Un vent, una mar i el Goleta i Bergantí del Masnou amb La mirada de la gavina, que porta pròleg de Miquel Martí i Pol.

Als mitjans, segons l’AELC, ha col·laborat amb Catalunya Ràdio, ha escrit articles a El Punt, a Hora Nova i a La Vanguardia i ha tingut una secció sobre escriptura a RAC 1; el 2004 va rebre el premi Bonmatí de periodisme. És llicenciada en filologia catalana i ha estat professora de primària i secundària. La biografia de l’associació diu que la seva feina s’ha centrat en l’escriptura, però sense deixar d’estar «molt vinculada al món pedagògic»: ha fet tallers d’escriptura, per a adults i per a joves i ha col·laborat amb entitats educatives. Va néixer a Celrà el 1959.