Montserrat Tura

Qui és Montserrat Tura

El premi Carles Rahola d’assaig del 2017 va ser per a República pagesa, de Montserrat Tura. L’Enciclopèdia Catalana en diu que és una «crònica del moviment rabassaire» i que pren com a punt de partida un dels dirigents d’aquell moviment, Feliu Tura, avantpassat de l’autora. Nascuda a Mollet del Vallès el 1954, Tura en va ser alcaldessa del 1987 al 2003, i l’article li atribueix «una remodelació a fons de la ciutat» durant el mandat; en aquells anys Mollet va ser subseu olímpica (1992) i s’hi va instal·lar l’Escola de Policia de Catalunya. La Comissió per a la Defensa de Gallecs és un dels moviments en què, segons l’Enciclopèdia, va participar de jove, després d’haver entrat en política als 16 anys. El 1979 es va afiliar al PSC, i des del 1980 va formar part del seu Consell Nacional. Abans de l’alcaldia havia treballat en la sanitat: el 1982 va ser nomenada directora general de l’Hospital de Palamós, on treballava d’internista des de l’any anterior, i es va especialitzar en gestió i economia sanitària. S’havia llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona.

Diputada al Parlament de Catalunya des del 1992, el 2004 Tura va entrar com a consellera d’Interior al govern de Pasqual Maragall, una coalició del PSC, ERC i ICV, i l’Enciclopèdia diu que des d’aquest càrrec va donar «un gran impuls» als Mossos d’Esquadra. Al segon govern tripartit, Josep Montilla la va nomenar consellera de Justícia (novembre del 2006). Reelegida diputada el novembre del 2010, ja a l’oposició, va ocupar la secretaria segona de la mesa del Parlament fins al final de la legislatura, l’octubre del 2012. Un any després, l’octubre del 2013, va anunciar que deixava el Consell Nacional del PSC, i més tard el partit. El juliol del 2014 va fundar amb altres antics alts càrrecs crítics del PSC la plataforma Moviment Catalunya, que el novembre es va integrar a Moviment d’Esquerres (MES), i el 2015 va comunicar que es donava de baixa del PSC, el setembre, i de MES, l’octubre.