Ramon Breu

Qui és Ramon Breu

Les novel·les de Ramon Breu que recull la biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, feta amb documentació i textos seus, van sortir entre el 2013 i el 2018: La Mirada del Voltor (2013), Històries secretes (2014), La veritat no serveix de res (2016) i Temps de plom (2018). El 2018 també va guanyar el premi literari Vila d’Ascó amb Lluny del paradís, que la biografia descriu com «una novel·la històrica amb tocs de novel·la negra». Per a lectors joves va escriure El cine de Claudia (2014) i Valents aventurers de la nit (2015). La relació d’obra de l’AELC hi suma altres títols de narrativa, com I a cada casa hi haurà un mort. La mort de Francesc Layret, Barcelona 1951, Línia 1 o Oblidades ombres, i el 2024 Onada li va publicar Viatge al cor de l’infern. A l’assaig històric hi va entrar amb La Catalunya soviètica (2011), sobre «la fascinació que la Revolució d’Octubre va exercir» a Catalunya, segons la biografia, i sobre el mateix tema va ser comissari d’una exposició a l’Ateneu Barcelonès entre el 2017 i el 2018. També va participar en La Transició democràtica a Catalunya (2013), publicat pel Memorial Democràtic.

Una altra part dels seus llibres tracta de cinema i educació, i diversos van ser premiats: Cine y Educación, amb el premi Aula 2008 del Ministeri d’Educació al millor llibre de pràctica educativa; La pantalla infinita, amb el Marta Mata de pedagogia del 2012; La historia a través del cine, amb el Film-Història de la Universitat de Barcelona del mateix any, i L’escola es fa una selfie, amb el Baldiri Reixac de la UOC del 2017. Segons l’AELC, el 2001 es va sumar des de la revista digital Aulamèdia al corrent que defensava l’alfabetització mediàtica a l’escola obligatòria, i el 2004 va impulsar Cinescola, un portal educatiu en català sobre cinema per al professorat. Va formar mestres i professors a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB i a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, entre altres llocs, i del 2005 al 2008 va ser conseller educatiu de BTV. Era llicenciat en Història Contemporània per la UB i diplomat en Sociologia. El pòrtic el presentava com a professor de secundària i feia arrencar als cineclubs i al cinema amateur dels anys setanta la seva feina en educació cinematogràfica.