Guillem Clua

Qui és Guillem Clua

Una fotografia és al centre de La pell en flames, de Guillem Clua. Grup 62, que la va publicar, hi presenta un fotògraf que, vint anys després, torna al país en guerra on va fer la foto que li va donar fama i s’hi troba una periodista que amaga un secret, i l’editorial hi subratlla que «ningú no recorda els milers de persones que van haver de morir perquè aquesta fotografia existís». Aquest text li va donar el segon premi Ciutat d’Alcoi, i la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) hi afegeix el premi Crítica Serra d’Or de teatre i unes representacions en una quinzena de països. La primera vegada que havia obtingut el Ciutat d’Alcoi va ser el 2002, amb Invisibles, l’obra amb què es va estrenar com a autor, i la tercera, el 2017, amb Al damunt dels nostres cants.

Nascut a Barcelona el 1973, Clua va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’ofici de dramaturg, a la London Guildhall University, el 1994, i a la Sala Beckett. El mateix any del debut va portar al teatre Mort a Venècia, de Thomas Mann. Entre les obres que la GEC li dona per estrenades hi ha Marburg (2010), La revolució no serà tuitejada (2013) o Gust de cendra (2006), versions de La Revoltosa (2017) i de la Ilíada (2016) i musicals com 73 raons per deixar-te (2015) o Killer (2011). També va participar en la dramatúrgia d’espectacles de teatre dansa, alguns dels quals va dirigir, i va escriure, amb altres guionistes, sèries de televisió com El cor de la ciutat i La Riera. Justícia li va valer el 2020 el premi Butaca al millor text i el Premio Nacional de literatura dramàtica.