Tània Juste

Qui és Tània Juste

Les noies de Sants (2024), de Tània Juste, segueix les cinc filles de la família Molina, que deixen València per instal·lar-se al barri barceloní de Sants, on el pare té feina a l’Espanya Industrial. Segons Columna, la novel·la travessa els anys de la República, la guerra i la postguerra, i també la vida del barri, amb els balls d’envelat i les festes majors. L’editorial va presentar la novel·la com una reivindicació de «l’altra guerra», la de les dones de Catalunya mentre els homes eren al front.

La trajectòria anterior la recull el pòrtic que l’AELC va elaborar amb la mateixa autora. Hi consta que va debutar el 2009 amb A flor de pell, ambientada a la Barcelona dels anys vint, sota la dictadura de Primo de Rivera, i que Columna la va reeditar el 2020. Amb Temps de família, sobre una família de vinyaters, va guanyar el premi Nèstor Luján de novel·la històrica del 2015, i amb Amor a l’art, que el pòrtic defineix com una reivindicació de les dones artistes, el Prudenci Bertrana de novel·la del 2021. Entre les altres novel·les que hi apareixen hi ha Els anys robats (2012), dedicada als aviadors republicans de la Guerra Civil, i Passatge al nou món (2018). El 2010 va ser una de les autores de l’antologia que va coordinar Lolita Bosch, Veus de la nova narrativa catalana, i segons el pòrtic bona part dels seus llibres es van traduir al castellà, i algun a l’alemany. També va fer de traductora al català i al castellà i va organitzar rutes literàries. Nascuda a Barcelona el 1972, es va llicenciar a la Universitat de Barcelona en història, especialitzada en història de l’art.