Montserrat Abelló

Qui era Montserrat Abelló

La Creu de Sant Jordi que la Generalitat va concedir a Montserrat Abelló el 1998 premiava la seva feina de traductora. El pòrtic de l’AELC en destaca les versions de poetes anglosaxones, i en especial les de Sylvia Plath. D’aquesta, la biografia en recull Arbres d’hivern, Ariel, que va fer amb Mireia Mur, i l’antologia Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006), que el 2007 li va valer el premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica. També hi figura Adrienne Rich. Segons la mateixa biografia, l’interès per les poetes anglosaxones li va venir a l’època en què La Sal, Edicions de les Dones, va reeditar Vida diària, el 1981, tot i que ja des dels anys cinquanta escrivia i traduïa. En sentit invers, el pòrtic recull que va traduir a l’anglès obra de Salvador Espriu i de Mercè Rodoreda, entre d’altres. El pòrtic també la situa compromesa amb el feminisme des dels anys setanta i li atribueix diversos reculls de poesia de dones, que va antologar i traduir; en destaca Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993).

Vida diària, el seu primer llibre de poesia, va sortir el 1963, quan tenia quaranta-cinc anys, amb pròleg de Joan Oliver. Maria Àngels Anglada va prologar El blat del temps (1986), i Maria Mercè Marçal, Foc a les mans (1990). Dins l’esfera del temps (1998) va obtenir el premi de la Crítica Serra d’Or de poesia del 1999, i el 2002 Proa va publicar en un sol volum tota l’obra poètica que havia escrit fins llavors, Al cor de les paraules, amb la qual va guanyar la Lletra d’Or, el Cadaqués a Quima Jaume i el Cavall Verd-Josep Maria Llompart. El 2008 hi va sumar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Nacional de Cultura i el Jaume Fuster, que atorguen els socis de l’AELC amb el seu vot. La biografia recull que és considerada «una autora fonamental per a la poesia i la traducció catalanes de la segona meitat del segle XX».

Va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2014, als noranta-sis anys. Havia tornat a la ciutat el 1960, després de dues dècades a Xile, on havia arribat el 1940 —el pare hi anava a treballar en la reflotació d’un dic del port de Valparaíso— i on es va casar amb Joan Bofill i va fer classes d’anglès a la Braemar School de Santiago. Abans, en acabar la guerra, havia marxat amb el pare a França i a Anglaterra. Nascuda a Tarragona l’1 de febrer de 1918, filla d’un enginyer naval, el 1935 va començar estudis a la Universitat de Barcelona, on era una de les alumnes del cercle de Carles Riba, i durant la guerra va guanyar per oposició, en primer lloc, la plaça d’anglès d’un institut públic barceloní. La llicenciatura en filologia anglesa la va fer als anys setanta, ja de tornada a Barcelona.