Salta al contingut
Exlibris

Vicent Andrés Estellés

1924–1993 · País Valencià

Poeta valencià, fill d'un forner de Burjassot i periodista de professió. Va escriure sobre la fam, el sexe, la mort i la gent corrent de la València de la postguerra amb una llengua directa i molt física. Llibre de meravelles el va fer popular; el Mural del País Valencià és el projecte més desmesurat que va emprendre.

Si no has llegit mai Vicent Andrés Estellés, comença per aquí

  1. Llibre de meravelles

    1971

    El llibre que més s'ha llegit d'ell i el que va demostrar que la poesia en català podia vendre al País Valencià. Hi surt la València de la postguerra tal com la recordava: la fam, la por i la gent del carrer.

Tots els llibres de Vicent Andrés Estellés

1 obra al catàleg.

Qui era Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot el 1924. El seu pare era el forner del poble i a casa no anaven sobrats: de jove va treballar al forn, va entrar d’aprenent en un taller d’orfebreria i va fer de mecanògraf. Una beca el va portar a estudiar periodisme a Madrid. Va fer tota la carrera a Las Provincias: hi va portar la redacció vint anys, del 1958 al 1978, fins que el van rellevar del càrrec sense cap justificació.

El primer llibre, Ciutat a cau d’orella, és del 1953. El 1955 es va casar amb Isabel Llorente. La filla que van tenir es va morir als quatre mesos, i aquella pèrdua torna una vegada i una altra als seus versos.

Va passar anys escrivint molt i publicant poc. El 1971 se li van acumular cinc llibres de cop, i un d’ells, Llibre de meravelles, es va convertir en el seu gran èxit de vendes. Tres i Quatre li va obrir l’Obra Completa el 1972, i el volum que la inaugura és Recomane tenebres.

Escrivia sobre el que tenia a la vora: la fam d’aquells anys, el desig, el cos, el dol, la gent que feia cua. Ho feia sense elevar el to, en un valencià de casa que no renuncia a res, i el resultat commou sense proposar-s’ho. El Mural del País Valencià, seixanta llibres amb la geografia, la història i la gent del país a dins, és l’intent de posar tot això en un sol retrat col·lectiu.

Entre els reconeixements que va rebre hi ha la Lletra d’Or (1975), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i la Creu de Sant Jordi (1982). Quan va morir, a València el 1993, encara tenia calaixos plens d’obra sense publicar.

Premis i lectures a classe

Si t'agrada Vicent Andrés Estellés, també et poden agradar

Tots els autors

Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1910 i el 1929.

D'on hem tret la informació