Llibre de meravelles
El llibre que més s'ha llegit d'ell i el que va demostrar que la poesia en català podia vendre al País Valencià. Hi surt la València de la postguerra tal com la recordava: la fam, la por i la gent del carrer.
Poeta valencià, fill d'un forner de Burjassot i periodista de professió. Va escriure sobre la fam, el sexe, la mort i la gent corrent de la València de la postguerra amb una llengua directa i molt física. Llibre de meravelles el va fer popular; el Mural del País Valencià és el projecte més desmesurat que va emprendre.
El llibre que més s'ha llegit d'ell i el que va demostrar que la poesia en català podia vendre al País Valencià. Hi surt la València de la postguerra tal com la recordava: la fam, la por i la gent del carrer.
Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot el 1924. El seu pare era el forner del poble i a casa no anaven sobrats: de jove va treballar al forn, va entrar d’aprenent en un taller d’orfebreria i va fer de mecanògraf. Una beca el va portar a estudiar periodisme a Madrid. Va fer tota la carrera a Las Provincias: hi va portar la redacció vint anys, del 1958 al 1978, fins que el van rellevar del càrrec sense cap justificació.
El primer llibre, Ciutat a cau d’orella, és del 1953. El 1955 es va casar amb Isabel Llorente. La filla que van tenir es va morir als quatre mesos, i aquella pèrdua torna una vegada i una altra als seus versos.
Va passar anys escrivint molt i publicant poc. El 1971 se li van acumular cinc llibres de cop, i un d’ells, Llibre de meravelles, es va convertir en el seu gran èxit de vendes. Tres i Quatre li va obrir l’Obra Completa el 1972, i el volum que la inaugura és Recomane tenebres.
Escrivia sobre el que tenia a la vora: la fam d’aquells anys, el desig, el cos, el dol, la gent que feia cua. Ho feia sense elevar el to, en un valencià de casa que no renuncia a res, i el resultat commou sense proposar-s’ho. El Mural del País Valencià, seixanta llibres amb la geografia, la història i la gent del país a dins, és l’intent de posar tot això en un sol retrat col·lectiu.
Entre els reconeixements que va rebre hi ha la Lletra d’Or (1975), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i la Creu de Sant Jordi (1982). Quan va morir, a València el 1993, encara tenia calaixos plens d’obra sense publicar.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1910 i el 1929.