Poeta valencià, fill d'un forner de Burjassot i periodista de professió. Va escriure sobre la fam, el sexe, la mort i la gent corrent de la València de la postguerra amb una llengua directa i molt física. Llibre de meravelles el va fer popular; el Mural del País Valencià és el projecte més desmesurat que va emprendre.
El llibre que més s'ha llegit d'ell i el que va demostrar que la poesia en català podia vendre al País Valencià. Hi surt la València de la postguerra tal com la recordava: la fam, la por i la gent del carrer.
Les pedres de l'àmfora
Antibes
Balanç de mar
Boix, Heras, Armengol
Cant a València
Ciutat a cau d'orella
Donzell amarg
El corb
Hamburg
Hotel París
L'amant de tota la vida
L'inventari clement
La nit
Lletra al pintor Josep Renau
Lletres de canvi
Manual de conformitats
Odes temporals. La casa de la música vora el mar
Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941
Primera audició
Tancat a l'Alter
Testar
Recomane tenebres
Cant temporal
Les homilies d'Organyà
Versos per a Jackeley
Vaixell de vidre
La lluna de colors
Sonata d'Isabel
Quadern de Bonaire
Tractat de les maduixes
La parra boja
Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot el 1924. El seu pare era el forner del poble i a casa no anaven sobrats: de jove va treballar al forn, va entrar d’aprenent en un taller d’orfebreria i va fer de mecanògraf. Una beca el va portar a estudiar periodisme a Madrid. Va fer tota la carrera a Las Provincias: hi va portar la redacció vint anys, del 1958 al 1978, fins que el van rellevar del càrrec sense cap justificació.
El primer llibre, Ciutat a cau d’orella, és del 1953. El 1955 es va casar amb Isabel Llorente. La filla que van tenir es va morir als quatre mesos, i aquella pèrdua torna una vegada i una altra als seus versos.
Va passar anys escrivint molt i publicant poc. El 1971 se li van acumular cinc llibres de cop, i un d’ells, Llibre de meravelles, es va convertir en el seu gran èxit de vendes. Tres i Quatre li va obrir l’Obra Completa el 1972, i el volum que la inaugura és Recomane tenebres.
Escrivia sobre el que tenia a la vora: la fam d’aquells anys, el desig, el cos, el dol, la gent que feia cua. Ho feia sense elevar el to, en un valencià de casa que no renuncia a res, i el resultat commou sense proposar-s’ho. El Mural del País Valencià, seixanta llibres amb la geografia, la història i la gent del país a dins, és l’intent de posar tot això en un sol retrat col·lectiu.
Entre els reconeixements que va rebre hi ha la Lletra d’Or (1975), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i la Creu de Sant Jordi (1982). Quan va morir, a València el 1993, encara tenia calaixos plens d’obra sense publicar.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1910 i el 1929.
