Laia de Ahumada

Qui és Laia de Ahumada

Segons el pòrtic de l’AELC, fet amb documentació i textos de l’autora, Laia de Ahumada va publicar set llibres d’entrevistes. Dos parlen amb gent de la pagesia, A cel ras. Converses amb joves pastors (2013) i Entre Mans. Dones pageses, dones dempeus (2021), i un altre, Espirituals sense religió (2015), amb persones vinculades a l’espiritualitat. El primer, Monges (2008), el va publicar Fragmenta, i Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes (2017) parteix d’una entrevista a Eulàlia Duran, que li havia dirigit la tesi, i la biografia de l’AELC el defineix com una biografia. El sisè i el setè, en una col·lecció d’Akiara books, recullen testimonis de joves migrants, Hem hagut de marxar (2024), i de persones sense llar, Dormo al carrer (2025). Segons la biografia, Hem hagut de marxar va obtenir el primer premi de la Bienal BLIP del Llibre Infantil i Pensament del 2025, i les il·lustracions de Cinta Fosch, el premi Junceda.

Els contes per a infants arrenquen el 2013, l’any de Teresa de Calcuta i Em dic Pep i visc al carrer, segons la biografia. Més tard hi van seguir El sisè sentit (2017), que segons la mateixa font «intenta explicar la interioritat als més petits», i un conte juvenil, Mariner de terra endins (2019), que va ser nominat al XXI Premi Llibreter, el 2020. Anteriors a aquests contes són els seus llibres de prosa poètica i de poesia: A cau d’orella (1996), el primer de prosa poètica, Vull parlar de Déu (2001), Paraules des del silenci (2005), que la biografia presenta com el primer que s’acosta a la poesia, i Els noms de Déu (2010), amb què, segons la mateixa font, es tanca «un cicle poètic sobre l’experiència espiritual». Part d’aquesta obra es va incloure el 2007 a l’antologia Lluernes al celobert.

Les cartes escrites per dones de l’època moderna van ser el centre de la seva recerca, segons el pòrtic. Es va doctorar en filologia catalana a la Universitat de Barcelona, i una part de la tesi la va publicar el 2003 a Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (s. XVI). De la mateixa tesi parteixen els relats de Quatre dones del setze (2022), que la biografia descriu com la història de quatre dones del segle XVI explicada a través de la seva correspondència. Les pàgines de l’AELC hi sumen recerca en arxius de convents femenins i col·laboracions amb projectes de l’Institut d’Estudis Catalans, la Xarxa Vives d’universitats i l’Institut Català de la Dona. Va néixer a Barcelona el 1957, i segons el pòrtic la seva trajectòria literària havia començat el 1974 amb una narració breu premiada per la UEC de Mataró. L’AELC la presenta també com una de les impulsores del Centre Obert Heura, per a persones sense llar, i de l’associació Terra Franca, que es va crear el 2013 per ajudar la gent jove que volia fer de pagès a trobar terres; segons la biografia, s’hi va implicar arran d’A cel ras.