Jordi Parramon i Blasco

Qui és Jordi Parramon i Blasco

La traducció de Les metamorfosis d’Ovidi que Jordi Parramon i Blasco va publicar el 1996 va obtenir el 1997 el premi Crítica Serra d’Or, el Cavall Verd i el de la Institució de les Lletres Catalanes. D’Ovidi va traduir també els Amors (2000), i la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), que el defineix com a «poeta, assagista i traductor», hi afegeix traduccions d’I. Madach, de Ch. Péguy i de Catul. Com a investigador, doctor en filologia catalana, l’enciclopèdia li atribueix, entre altres obres, el Repertori mètric de la poesia catalana medieval (1992), el Diccionari de poètica (1998), Ritmes clàssics (1999) i el Diccionari de la mitologia grega i romana (1997). D’aquest darrer, labutxaca diu que, davant d’unes tradicions que sovint donen «versions força divergents» dels mateixos mites, procura conciliar-les fins on és possible, i que, tot i ser breu, ofereix una informació «àmplia i suficient» sobre els personatges i les llegendes.

Com a poeta, la llista de la GEC va de Compromís amb la forma (1981) a A l’última ribera (2003), i entremig hi ha Ègloga: cants de Geòrgic (1983), Corona i cadena (1989), Personatge isòsceles (1990) i Claustres i àgores (1994), i també Primer recull factici (1981-1997), que va guanyar el premi M. Martí i Pol del 1998 i es va publicar el 1999. Va néixer a Barcelona el 1956.