Esteve Miralles

Qui és Esteve Miralles

Amb Jordi Galceran, Esteve Miralles va signar dos musicals: Gaudí (2002) i Paradís (2005), que segons el Diccionari de la Literatura Catalana (DLC) adaptava Civilitzats, tanmateix, de Carles Soldevila. Abans havia escrit, amb altres autors, els guions televisius de Laura (1998) i Dones d’aigua (1997). El DLC li atribueix adaptacions per a l’escena de Shakespeare i de Molière i el compta entre els assessors del Teatre Nacional de Catalunya. Ansietats teatrals reunides va sortir el desembre del 2025 a Arola Editors, a la sèrie d’assaig de teatre de la col·lecció Textos a part; el registre del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya el classifica sota la filosofia del teatre. Amb Ricard San Vicente va portar al català poemes d’Aleksandr Blok i de Boris Pasternak, i el DLC el presenta com a professor de la Universitat Ramon Llull, on ensenyava art.

El premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana del 2023 va ser per a El meu amic, que Angle Editorial havia publicat el 2022 a la col·lecció Narratives i que es va reimprimir el 2023. No era el primer premi de la seva prosa: el 1998 havia guanyat el Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa amb Núvols.com, una novel·la publicada el 2001 que el DLC defineix com una «radical aposta estilística», i el 2012 el dietari Retrobar l’ànima, publicat l’any següent, li va valer el Marian Vayreda de prosa narrativa. En poesia, el DLC li registra Com si tinguessis temps (2014) i Ulls al bosc (2019), dos llibres que el 2024 va reunir, amb un inèdit, a L’Estrany. Va néixer a Masquefa el 1964.