Pep Bras

Qui és Pep Bras

La televisió, on Pep Bras ha treballat com a guionista, és l’escenari de No t’ho prenguis com una cosa personal, la novel·la que Columna va publicar el febrer del 2025. El protagonista, segons el dossier de l’editorial, és Joan Lucena, un imitador a qui donen un sol dia de marge per salvar-se la carrera i que veu una sortida en la Bruixa Moira, un personatge estrany; quan una de les seves imitacions té conseqüències reals, la sinopsi hi anuncia «misteris, malediccions i una venjança inesperada». Columna en destaca l’«humor àcid» i les situacions surrealistes. La nota d’autor del dossier el presenta com un guionista que porta més de quatre dècades escrivint per a figures com Andreu Buenafuente, Júlia Otero, Isabel Coixet o Santiago Segura, i li atribueix una trentena de llibres entre poesia, teatre i narrativa; afegeix que ha ensenyat novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i guió i comunicació en diverses universitats.

El Diccionari de la Literatura Catalana, que el fa néixer a Premià de Mar el 1962 i el defineix com a novel·lista i periodista, comença la llista d’obres per la narrativa breu, amb Amfetamínic, premi Just Manuel Casero del 1981, i hi inclou El vaixell de les vagines voraginoses (1987), el llibre que li va valer el premi La Sonrisa Vertical, com recorda també Columna, a més d’Afrodisíacs alquimístics & Grapejant magnetoscopis (1982), Mixtura (1985) i Pura rutina (1989). La primera novel·la que hi consta és La mosca al nas (1985), i en van seguir L’ull que mata (1991), Noia dels timbals (1993) i L’edat dels monstres (1999), que segons l’editorial va quedar finalista del premi Sant Jordi; el Diccionari hi suma la novel·la juvenil Sexe, Pentium i Clearasil (2000). La mateixa font el situa com a guionista de ràdio i televisió i com a membre del col·lectiu Germans Miranda.