Maria Enrich

Qui és Maria Enrich

Tres llibres infantils apareguts gairebé alhora, segons la biografia de l’AELC, van obrir l’obra de Maria Enrich per a infants: La cua de la víbria, Històries estireganyades i La Tona, la Tina i jo, tots del 2001 a la bibliografia de l’associació. L’AELC reprodueix cinc comentaris sobre la seva obra, i tres, d’aquell mateix any, parlen d’aquests primers llibres. Un és d’Antoni Dalmau, a ONA Catalana el juliol del 2001: hi explica que la narradora de La Tona, la Tina i jo és la gran de tres germanes, i que els sis contes d’Històries estireganyades comparteixen «el salt des de la realitat cap a la màgia».

Pere Martí i Bertran en signa tres, dos dels quals són ressenyes de novel·les. Tres amigues i un estiu (2006), que va comentar a la Revista de Catalunya, té per protagonista la Lisa Garriga, de tretze anys, durant un agost en un poble prop de la costa; el crític resumia el toc personal que hi trobava en quatre trets: «la humanització dels personatges, l’humor, la versemblança i el didactisme». Amb L’Anna i la Berta (2010), segons el mateix crític, l’autora «torna a la literatura d’institut»: dues noies molt diferents, i una estructura que segueix els tres trimestres d’un curs. La bibliografia de l’associació hi afegeix títols com Les cotorres fugitives (2006), Darrere el pèndol (2010) o I a tu què et passa, Lia? (2015).

Josep Romeu i Figueras: l’intel·lectual i el poeta (1997), editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va sortir del seu treball de recerca sobre la poesia de Romeu, un dels autors igualadins que va estudiar, segons la biografia. El pòrtic, fet amb documentació de l’autora, diu que va ser divuit anys professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Pere Vives, on, segons la biografia, també havia fet el batxillerat. S’havia format a la UAB, en Magisteri i en Filologia Catalana, dues carreres que durant un temps va cursar alhora. La biografia la presenta, a més, com a fundadora de la Revista d’Igualada i membre del seu consell de redacció, i esmenta la formació esporàdica que va fer per a mestres i els tallers de literatura i les presentacions de llibres amb què va participar a la vida cultural igualadina.