Xavier Roca-Ferrer

Qui és Xavier Roca-Ferrer

El Diccionari de la literatura catalana agrupa els reculls de narracions breus de Xavier Roca-Ferrer, El cap de Penteu (1993), L’home dels miracles (1996) i L’art i Miss Arkansas (2003), sota una mateixa definició: «contes sobre la banalitat i decadència del món contemporani». El primer va guanyar el premi Josep Pla, i Quaderns Crema reprodueix a la pàgina de l’autor la valoració que en va fer I. Cònsul a l’Avui, que hi veia «una obra refinada i sorprenent». Pel que fa a la novel·la, el Diccionari en cita Els dimonis familiars (1994), El cas Petrescu (1998), Un cos perfecte (2000) i Les raons de Venus (2007), i dins aquesta enumeració hi fa constar «un to caricaturesc sobre la societat urbana».

A Els dimonis familiars, el diable pren la forma d’una vella escriptora anglesa de novel·les populars, estrafolària i tirant a cínica, segons la presentació de Quaderns Crema. El tracte que ofereix a l’Enric Reguant, acabat de doctorar i enamorat de la pintura del Bosch, és que ell li farà d’assessor sobre el pintor i ella en traurà un llibre, i l’editorial avisa que aquest pacte «acabarà sent fàustic». La intriga, diu, es nua en la relació entre la ficció i la Història. El Diccionari, que escriu el nom com a Xavier Roca i Ferrer, el fa néixer a Barcelona el 1949 i el defineix com a novel·lista; hi consta també com a notari i doctor en filologia clàssica, i com a traductor d’Horaci i de D. Garrett.