Alexandra Cuadrat Capdevila

Qui és Alexandra Cuadrat Capdevila

Un whodunit situat a l’Empordà: així presenta el pòrtic de l’AELC Memòria d’un crim (2016), la segona novel·la en català d’Alexandra Cuadrat Capdevila. Les pàgines de l’associació estan fetes amb documentació de l’arxiu de l’autora, i segons la biografia la trama té les arrels en els anys de la Guerra Civil. Abans havia publicat La casa d’escorpí, que el pòrtic qualifica de «novel·la de misteri i acció». En castellà havia publicat el 2013 Asesinato en el archivo, primer en format digital i després en paper; Mishmash (2018), una comèdia d’embolics, la va escriure amb Annabel Encontra i Yolanda Llubes, i la van signar totes tres com a Carrie Bridges.

Amb Annabel Encontra Pons va fundar l’editorial Apostroph, que el 2018 va quedar en mans de Bernat Ruiz Domènec, i el 2016 van signar juntes dos llibres, la Guia del Quixot per terres de parla catalana i l’anecdotari polític De bon rotllo!. També van crear juntes el festival de literatura de terror Torrebesses Tremola, que la biografia diu «inspirat en els fets de Vil·la Diodati». Cuadrat hi va participar a la tercera edició, el 2018, amb Adrià Pujol Cruells, Pep Prieto i Andrea Jofre, i el seu relat, «L’exorcisme», es va publicar a Contes de terror 3 (2019). El cementiri de l’Escala, on hi ha la tomba de Caterina Albert, li havia inspirat «Cementiri marí», el relat que, segons la biografia, va ser la primera obra que li van publicar, arran de quedar finalista del premi Víctor Mora de narrativa breu del 2003.

Advocada durant deu anys, llicenciada en dret a la Universitat de Lleida, el 2019 es va reincorporar a l’administració en un lloc d’assessora jurídica. Aquell mateix any l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida li va encarregar el text satíric de les Ambaixades. Per a Lectura, el suplement dominical del Diari Segre, va escriure reportatges com «Els búnquers de la Cerdanya. L’obsessió de Franco pel Pirineu» (2018) o «El Front del Segre» (2019). L’AELC l’esmenta entre les autores que apareixen al documental Lletres en la boira, sobre el gènere negre a les terres de Lleida, i li atribueix les aquarel·les en negre que il·lustren Despulla’m a versos, un poemari de Neus Gili (2018). Va néixer a Alcoletge, al Segrià, el 1968.