Assumpta Montellà

Qui és Assumpta Montellà

La Maternitat d’Elna (Ara Llibres, 2005) recupera la història de la casa d’Elna on dones republicanes exiliades i embarassades, que arribaven de camps com el d’Argelers, van poder donar a llum; la dirigia una infermera suïssa, Elisabeth Eidenbenz. L’editorial situa aquella tasca entre el 1939 i el 1944 i xifra en 597 les criatures que s’hi van salvar; Nació parla dels mateixos 597 nadons. Totes dues fonts presenten Montellà com a historiadora, i Ara Llibres diu que aquell va ser el seu primer llibre. Quan en va treure una edició nova, el 2024, l’editorial el va presentar com un «clàssic contemporani en català» que ja havia passat de les trenta edicions. La televisió hi va arribar el 2017: TV3 va estrenar La llum d’Elna, de Sílvia Quer, que, segons la crònica de Cristina Capdevila a Nació, «recrea la història amb alguns tints de ficció». L’editorial hi suma una adaptació teatral i traduccions a diverses llengües, i segons la fitxa del 2024 l’autora acompanya cada any grups de més de 170 instituts, i també de visitants, a recórrer els llocs d’aquella història.

Ara Llibres li ha publicat després El setè camió (2007), Contrabandistes de la llibertat (2009), El silenci dels telers (2012), Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d’Elna (2012) i 115 dies a l’Ebre, el sacrifici de la Lleva del Biberó (2014), i la seva pàgina d’autora li atribueix també La Maternitat d’Elna en imatges, un volum il·lustrat a partir de l’àlbum de fotografies de la mateixa Eidenbenz. Segons la crònica que Nació Solsona va fer de la presentació a Solsona, el març del 2013, El silenci dels telers reuneix els testimonis de vint-i-una dones de colònies tèxtils, i el capítol que el tanca el va escriure, per encàrrec de l’autora, una noia de disset anys; a la presentació, Montellà va explicar per què l’havia escrit amb frases com «La història l’escriuen els homes que, a més, sempre guanyen». Via morta (Amsterdam, 2023) és, segons aquesta editorial, la primera novel·la d’«una autora de referència de la no-ficció al nostre país». La fitxa la classifica com a novel·la negra i la situa a Portbou, al final de la via, amb un mort i un crim per venjar.