Pere Martí i Bertran

Qui és Pere Martí i Bertran

A partir del 1993, segons la biografia de l’AELC, Pere Martí i Bertran va coordinar «Llegir per sentir», un programa setmanal de Ràdio Vilafranca sobre literatura infantil i juvenil, que la llista de premis de l’associació vincula a tres guardons: l’Atlàntida (2003), el Pàgines hertzianes (2007) i una menció de qualitat dels Premis Ràdio Associació (2019). La crítica d’aquests llibres l’havia començada abans: a El 9 Nou la va fer del 1981 al 1994, i al Diari de Barcelona, del 1987 al 1990. Com a assessor literari, va treballar tretze anys per a Alfaguara-Grup Promotor a partir del 1992, i més tard per a d’altres editorials, com Barcanova. L’Enciclopèdia Catalana recull també que va ser jurat de premis com l’Aurora Díaz Plaja, des que es va crear el 2002.

La primera obra que va publicar per a infants i joves, segons la biografia, va ser En Griset (1997), una novel·la curta sobre un gat i dos germans que «han d’insistir molt per tenir una mascota». Per a l’Enciclopèdia, el que caracteritza els seus llibres és un estil realista, amb «l’elevada elaboració lingüística dels textos», la temàtica ecologista i els animals als arguments. Les fonts n’esmenten molts títols, com L’avi ocellaire (2006), La Mariona Perquès (2009) o L’última cuca de llum (2018); d’El xiquet i el poble perdut (2016), la biografia diu que és una novel·la curta «centrada en un episodi de la batalla de l’Ebre». El 2014 va publicar Endevinalles per a tothom, que el 2018 va tenir una segona part, 100 endevinalles noves per a tothom, i el 2019 va sortir Tinc un tanc de joguina, un àlbum il·lustrat per Núria Tomàs Mayolas a partir d’un poema seu. Hi ha obres seves en braille i traduïdes a quatre llengües, entre les quals el basc.

Per als adults, l’Enciclopèdia data el primer llibre el 2020: Taroda. Haikus de les quatre estacions, un poemari. Del francès i del castellà va traduir al català obres per a infants i joves a partir del 1990, quan va sortir El misteri de l’habitació groga, de Gaston Leroux, i va adaptar Terra baixa, d’Àngel Guimerà (2010), i faules del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (2016). Del 1986 fins a la jubilació, el 2013, va ser catedràtic a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès, a la matèria de llengua i literatura; havia nascut a Sant Quirze de Besora el 3 de desembre de 1952 i havia estudiat filologia catalana a l’Autònoma de Barcelona. Amb Jaume Aulet va redactar el 2007 un encàrrec del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats, el Dictamen sobre la situació de la Literatura catalana a l’Ensenyament Secundari, i el 2009 l’AELC li va confiar la coordinació del IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, que es va fer a Mollerussa.