Aleix Cort i Vives

Qui és Aleix Cort i Vives

«No hi ha felicitat sense ombra ni pecat sense virtut»: amb aquesta premissa obre Nova Editorial Moll la presentació d’El lladre d’ombres (2014), d’Aleix Cort, un llibre que segons l’editorial va guanyar el premi de narrativa Vila de Lloseta del 2014. Moll el descriu com un joc de contes dins de contes, i diu que Cort «destaca per filar relats de tall fantàstic, estibats de simbologia». Poesia laica, publicat per LaBreu, és un intercanvi de cartes-poema amb Jordi Vintró durant un any, a partir d’un repte de Cort; segons l’editorial, la poesia hi renuncia a l’origen diví, perquè el primer vers de cada poema ja no surt de la inspiració sinó de la carta anterior.

El Diccionari de la literatura catalana el fa néixer a Reus el 1961 i el presenta com a narrador, poeta i periodista, a més de professor de ball i arquitecte tècnic. El ball torna en dos dels seus títols: el recull de narracions Aubam-ba-buluba balam-bam-bú. Llibre de ball (1995), premi Documenta 1994, i un Diccionari del ball (1999). En narrativa hi ha també Camaleotròpiques (1999), la novel·la El lleó i el far (2007) i una sèrie infantil amb en Tonet de protagonista. Com a poeta, el Diccionari en cita, entre altres llibres, Vora la ciutat dels àngels (1988), premi Ribas i Carreras 1987, i Arrel de boig (1993), premi Ventura Gassol 1992.