Maria Josep Escrivà

Qui és Maria Josep Escrivà

Segons la seva pàgina a l’AELC, que porta la nota «Documentació i textos de l’autora», la recerca de Maria Josep Escrivà s’ha centrat en Josep Piera, a qui va dedicar la tesi doctoral, Una poètica dels sentits. Josep Piera: Poesia 1971-1991. Amb el poeta Josep Lluís Roig va editar L’inventari clement de Gandia, un original de Vicent Andrés Estellés que la pàgina qualifica de «fins aleshores inèdit», i amb Pau Sif va fer l’antologia Ai, València!.

La seva poesia comença amb Remor alè (1993), que havia guanyat el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó el 1992. Flors a casa (2007) va obtenir els Jocs Florals de Barcelona, que li van valer el títol de «Poeta de la Ciutat», i Serena barca (2016), el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia del 2017. Entremig hi ha A les palpentes del vidre (1998), premi Marià Manent, i Tots els noms de la pena (2002). En narrativa ha publicat Àngels de nata (2013), que va il·lustrar Maria Alcaraz Frasquet, i el relat L’Home del Capell de Palla (2017), que va donar lloc a un espectacle musical i plàstic, i per a infants, el conte Tenda d’animals, premi Carmesina del 2018. La pàgina també recull poemes seus en antologies com Imparables (2004) i traduccions de la seva obra a l’alemany, al croat o a l’èuscar, entre altres llengües.

Com a dinamitzadora cultural, segons la mateixa pàgina, va organitzar recitals i tertúlies poètiques a València, al cafè Sant Jaume i al Malvarrosa, i des del CEIC Alfons el Vell de Gandia, on va dirigir la secció de literatura entre el 1999 i el 2016, va coordinar deu anys l’Homenatge a la Paraula. La pàgina la presenta al capdavant de la col·lecció de plaquettes de poesia «Razef» d’Edicions 96, l’editorial on ha fet de correctora i editora. També va ensenyar català durant cinc anys a Dénia, a l’oficina municipal de promoció del valencià. Nascuda al Grau de Gandia el 1968, es va llicenciar en filologia hispànica (1991) i es va doctorar (2000) a la Universitat de València.