Manel Rodríguez-Castelló

Qui és Manel Rodríguez-Castelló

El 2013 Manel Rodríguez-Castelló va guanyar el premi Ausiàs March amb Estranyament, un dels onze llibres de poesia que li compta l’AELC en una pàgina feta amb documentació de l’arxiu de l’autor. Entre els títols que hi esmenta hi ha també Lletra per a un àlbum, premi Maria-Mercè Marçal del 2005, i Passatge (2022). Molt abans, el 1978, havia guanyat el Vicent Andrés Estellés amb La ciutat del tràngol. Segons la biografia, aquell premi i la presència de poemes seus a l’antologia Migjorn (1977) li van fer conèixer una bona colla d’autors de la generació dels setanta. Hi consta també que la seva trajectòria en català havia començat el 1973, després d’un breu pas per la literatura en castellà, i que el 1978 l’Institut d’Estudis Alacantins li va publicar Poemes sense títol.

A la poesia pròpia s’hi afegeix la dels altres. La biografia recull que va publicar 35 poemes d’amor d’Ausiàs March (1998) i, entre el 2006 i el 2017, diversos llibres de l’alcoià Joan Valls i Jordà, i que ha preparat recitals i espectacles de poesia amb actors i músics, de La ciutat dels poetes (1983) a La Terra del Foc (2025). Del basc, que va començar a estudiar el 2013, ha traduït l’antologia Muga (2021) i Glosak / Glossar el món (2024), de Teresa Irastortza, i de l’anglès, poemes de l’escocès Norman MacCaig. Des del 1983 s’ha ocupat d’organitzar el premi de poesia que porta el nom del seu pare, l’escriptor Manuel Rodríguez Martínez.

L’altra cara de la seva escriptura és periodística i assagística. La pedra i el marge és el títol que agrupa la seva obra periodística, unes dues mil columnes d’opinió escrites des del 1992 en diversos mitjans i, des del 2019, cada setmana al Diari La Veu del País Valencià, segons l’AELC. A la revista Saó, a més, s’ha fet càrrec de la crítica de poesia des del 2006. Estimats poetes (2025) reuneix la major part dels seus assaigs sobre literatura, i Farem un pensament (metaforismes i saials) (2021) hi barreja aforismes i columnes. La pàgina recorda també que quan estudiava Filologia Hispànica a València va ser un dels fundadors de la revista Lletres de Canvi (1980-1983), de la qual també van ser redactors, entre d’altres, Joan M. Monjo i Jaume Pérez Montaner. Va ser professor de català de secundària del 1983 al 2018, els darrers anys, des del 1991, a l’institut valencià Francesc Ferrer i Guàrdia, que va dirigir del 2009 al 2013. Va néixer a Alcoi el 1958.