Anna Moner

Qui és Anna Moner

Dues de les novel·les d’Anna Moner que publica Bromera tenen un fotògraf al centre. A La mirada de vidre, premi de novel·la Ciutat d’Alzira del 2018 segons els veredictes de l’editorial, Roger Queralt fa fotografies d’esperits per a Madame Babinski, una mèdium amb gabinet al barri de Gràcia, perquè necessita diners per a la morfina; és el 1904, i encara té al cap el que va viure el 1898 com a fotògraf del doctor Robert Isaac al sanatori de Sant Gervasi. A El fotògraf de les Columbretes, Bastià, fill del faroner de l’illa Grossa, és l’únic que sap què va passar l’hivern del 1912 amb Balthazar Hurley, l’anglès que va anar a les illes a fotografiar la dona colobra de la llegenda. El retorn de l’Hongarès, que Bromera dona com a premi de narrativa Alfons el Magnànim, alterna l’actualitat, amb una antropòloga forense, Sara Bongard, i un taüt trobat al Père-Lachaise, i el París del 1897, quan un cadàver esquarterat al Bois de Boulogne va obrir una investigació d’assassinats en sèrie; l’editorial en diu una novel·la «d’arrels gòtiques». Les mans de la deixebla, que Bromera presenta com la primera novel·la de Moner i com a premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant del 2010, se situa al segle XVIII: narrada des de les memòries del seu protagonista, Fabrizzio Scarpa, un cirurgià italià fascinat pels cossos deformes i establert a València, conta els experiments secrets que fa en una alqueria aïllada de l’horta amb la deixebla Brunel·la i el jove Zacaries.

El palmarès del premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, que convoca l’AELC, porta Anna Moner a la categoria d’assaig de l’edició del 2016, per Gabinet de curiositats (Pruna Llibres). Bromera, que la presenta com a artista, amb una llicenciatura en Història de l’Art, diu que des del 1987 treballa en parella artística amb Sebastià Carratalà: la seva obra s’ha vist a París, Bordeus, Ceret i Nantes, a més de València, Castelló i Sevilla, i tots dos han signat articles en revistes com Mètode, Serra d’Or o Cimal Arte Internacional. L’editorial li compta també, en teatre, la coautoria de La morta enamorada, que la companyia del mag Yunke va estrenar el 2010 al Gran Teatre d’Alzira, i, en relat, dues vegades el premi de Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana: el 2010 amb Les finestres de l’ànima i el 2006 amb La Venus i el lliri.