Gabriel Ferrater

Qui era Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater va néixer a Reus el 20 de maig del 1922. A casa hi havia diners de l’exportació de vins i una biblioteca ben proveïda, i ell no va trepitjar cap escola fins als deu anys: fins llavors va aprendre pel seu compte, cosa que després va saber fer tota la vida. Als tretze anys ja llegia Flaubert i Stendhal en francès, i al cap d’un any, Verlaine i Baudelaire. El 1938 es va instal·lar a Bordeus, on va continuar l’ensenyament mitjà al Lycée Michel Montaigne.

El darrer dia del 1941 tornava a ser a Reus. Entre el 1943 i el 1946 va fer el servei militar, destinat a Barbastre i a Osca, i a Barcelona es va matricular a ciències exactes, una carrera que el va atreure per l’àlgebra. El negoci familiar de vins va anar a menys fins que va fer fallida, i el pare va morir el 1951. Ferrater es guanyava la vida escrivint de pintura a la revista Laye, traduint i fent informes de lectura per a editorials d’aquí i de fora. Va ser en aquells anys cinquanta que va tractar Carles Riba i va entrar en contacte amb una fornada de poetes més joves: Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma.

Entre el 1960 i el 1966 va publicar els tres llibres que formen tota la seva obra poètica, Da nuces pueris, Menja’t una cama i Teoria dels cossos, aplegats el 1968 a Les dones i els dies. Havia llegit Hardy, Auden, Shakespeare, Brecht i Ausiàs March, i d’aquesta barreja en va sortir una poesia que no s’entendreix mai: hi descriu, amb una exactitud incòmoda, com es comporta un home qualsevol davant del temps que passa, del desig i del record de la guerra.

L’estiu del 1964, llegint la gramàtica catalana de Badia i Margarit, va girar cap a la lingüística. Havia cursat filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, des del 1967, feia classes de lingüística i de crítica literària a la Universitat Autònoma. A Serra d’Or hi va publicar la sèrie d’articles De causis linguae, i va traduir al català El procés de Kafka, Language de Bloomfield i Cartesian linguistics de Chomsky.

Va morir a Sant Cugat del Vallès el 27 d’abril del 1972. El seu germà, Joan Ferraté, va aplegar més tard una quantitat considerable de textos seus, molts dels quals inèdits, en volums com Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981) o Sobre el llenguatge (1981).