Najat El Hachmi

Qui és Najat El Hachmi

Amb L’últim patriarca, la seva primera novel·la, Najat El Hachmi es va endur el Ramon Llull del 2008. L’Enciclopèdia Catalana hi subratlla una «forta càrrega autobiogràfica» i hi llegeix el xoc entre cultures i entre generacions. Quatre anys abans ja havia publicat un llibre sobre la identitat construït des de la pròpia experiència, Jo també sóc catalana (2004).

En el text en primera persona que publica lletrA, ella mateixa diu que haver nascut a Nador, al Rif marroquí, i haver-se traslladat a Vic als vuit anys són «dos fets casuals» que la defineixen, però que el que més la defineix és escriure: gràcies a l’escriptura pot conjugar «totes les peces que formen la meva identitat». Segons l’Enciclopèdia, va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona i ha treballat com a mediadora cultural i en programes de ràdio.

Els conflictes entre generacions en el context de la immigració tornen a La filla estrangera (2015), premi Sant Joan i Ciutat de Barcelona, i la novel·la següent, Mare de llet i mel (2018), gira entorn de la mare de la protagonista de La filla estrangera i ens porta al món tradicional de la vall del Rif. Abans, La caçadora de cossos (2011) s’havia ocupat de les emocions i de com es comuniquen els homes i les dones. Sempre han parlat per nosaltres (2019) és un assaig en què tracta de feminisme, de discriminació i d’identitat; el 2021 va guanyar el premi Nadal amb El lunes nos querrán, que va escriure alhora en català, i el 2025 va sortir Els secrets de la Nur.

També escriu a la premsa. El 2021 va rebre el premi de periodisme María Luz Morales per «Confinadas de por vida», un article d’opinió publicat a El País el 2020 en què posava en paral·lel el confinament de la pandèmia i la situació de les dones arribades del Magrib a qui no es deixa sortir de casa.