Damià Bardera

Qui és Damià Bardera

Quaranta-set relats breus amb forma de peça teatral formen S’obre el teló (La Segona Perifèria, 2023), el llibre que Damià Bardera acabava de publicar quan 3Cat li va dedicar un reportatge, el desembre del 2023. El reportatge hi sentia ressonar Agota Kristof i Samuel Beckett, i partia d’una paradoxa: la crítica especialitzada l’elogia cada cop que treu un llibre, i en canvi els seus llibres es venen poc. Els editors que hi parlaven en defensaven l’univers literari, «farcit d’humor absurd», cadascun a la seva manera. Francesc Mestres, d’El Cep i La Nansa, recordava que els primers textos l’havien «seduït per la seva gosadia», tot i que, segons 3Cat, la col·laboració es va acabar al cap de vuit anys perquè els llibres no es venien prou; Matilde Martínez, de Godall, creia que a Bardera li havia passat factura ser «molt agosarat i políticament molt incorrecte».

A El Cep i La Nansa, segons el mateix reportatge, hi va publicar sis reculls de contes, entre els quals Nens de llet, la novel·la Viladelsac i el dietari assagístic Cal Ratoliu; a Viena Edicions, el poemari El penúltim vòmit, i a Emboscall, l’assaig L’home del sac: arquetip modern del no-res. Totes dues fonts coincideixen en l’antologia de contes Un circ al pati de casa (Empúries, 2019), que segons Grup 62 du pròleg de Toni Sala, i en Bèsties de companyia (Godall, 2022). La nota de Grup 62, consultada el 2026, el fa néixer a Viladamat el 1982 —3Cat dona el mateix any— i el presenta com a doctor en filosofia, escriptor i professor, i diu que escriu regularment a Núvol. Pòrtic li va publicar el 2024 Incompetències bàsiques, entre la narració, l’assaig i el dietari, que l’editorial presenta com «el testimoni d’un professor de secundària» sobre el malestar de les aules.